dilluns, 10 de març de 2008

QUIN PATIMENT......

El passat cap de setmana, el Prebenjamí A va anar a jugar al camp del “cuer”, el Premia de Dalt. Tot semblava favorable als nostres interessos i que seria un partit dels anomenats “tranquils” , doncs bé, no va ser així ni de bon troç.
Varem començar el partit despistats, o confiats (val a dir que jo també vaig prendre alguna decisió equivocada, ajudant al desgavell general) i a la que ens varem donar compte ja anàvem perden per 1 a 0, gol fet en una jugada portada al contraatac per els o les “magnifiques” jugadores del Premià, que “ens” va agafar despistats, a tots, inclòs el porter.
Aquí podem fer servir el “típic” i/o “ topic” de que en el futbol no hi ha (a priori) rival fàcil i que sempre s’ha de sortir a jugar amb el màxim de concentració i l’altre, de que no es pot donar mai un partit per perdut fins al xiulet final.
Al final, el partit el vàrem guanyar no sense una ( no esperada ) gran dosi de patiment, per 1 a 3, amb els tres gols de força i de rapidès dels nostres davanters.
No m’agrada destacar individualment a ningú, però vull fer esment de la bona tasca defensiva de l’Enric, ja que es va fer un fart de tallar els rapidíssims contraatacs del Premià i començar les nostres jugades d’atac. Com molt be diu el Pere en la seva crònica setmanal “és tant o més important el que dona l´assistència com el que fa el gol “ i en definitiva el que al final guanya és el “GRUP”.
Aprenem d’errors i enfoquem amb ànims el proper partit.
Crònica d´Albert Abril, entrenador del Prebenjamí A