dimecres, 23 de setembre del 2009

Crònica del Llavaneres 4 - 4 Cabrils. 1ª Jornada del grup 4 de la 2ª Regional

EMPAT D’INFART

Primer partit de lliga

El primer partit de lliga prometia molt i no va defraudar. Enfront, dos equips als qui els agrada sortir amb pilota controlada i, per tant, oferir un bon joc. El bon joc, en ocasions no compensa i un empat és poc; però en aquesta ocasió podríem dir que, si més no, l’espectador de futbol de Llavaneres i els desplaçats des de Cabrils, van gaudir d’un partit boig i trepidant.
Clares intencions de tocar la pilota. L’equip llavanerenc només triangulava per banda dreta, on el seu extrem va portar de bólit a la línia defensiva del Cabrils. Aquesta línia defensiva, que durant la pretemporada ha destacat per la seva eficàcia en quan a pocs gols encaixats, va patir de valent per treure la pilota pel terra, ja que l’esquema 4-3-3 dels locals impedia jugar amb comoditat des de darrera. Una bona opció, instruïda des de la banqueta per l’entrenador visitant, era la de buscar passades directes a interiors i començar jugant, ara sí, amb superioritat numérica al mig del camp.

Revolució i reacció
En poc temps, però, el partit es va revolucionar i un pèrdua del Cabrils a la línia de mitjos va ser l’inici de la jugada del primer gol del partit, transformat després d’una centrada al segon pal on, els locals van empenyar la pilota sense cap mena d’oposició. Aquest gol podría haver enfonsat les aspiracions dels cabrilencs però va ser tot el contrari. En res van començar a arribar jugades de perill en que o bé la mala fortuna o bé la mala punteria van impedir que arribés el desitjat gol de l’empat. Però si un gol podia significar una empenta pels visitans, també ho podia ser l’expulsió d’un jugador del Llavanares, i encara més si era el jugador que estava portant boja la defensa cabrilenca. I així va ser, poc després de fer la jugada del gol dels locals, el dorsal 21 va ser expulsat per doble groga. Doble groga al minut 30? Correcte. Cal apuntar que el colegiat en tot moment va mostrar signes de precipitació en quan a senyalització de faltes i amonestacions. El resultat d’aquest desgavell arbitral van ser les 3 expulsions del partit i les múltiples tarjetes grogues mostrades a gairebé els 22 jugadors que estaven sobre la gespa.

La reacció del Cabrils davant d’aquesta expulsió va ser fulvurant. En un obrir i tancar d’ulls ja es va poder observar el desitjat 1-1 en el marcador. Era real, sí. La reacció va arribar després d’una gran jugada del lateral Borja Bou, que va deixar en franca posició a Jordi Llorente, el qual amb un xut-centro va provocar un embolic de força jugadors a l’àrea petita que va ser aprofitat pel sempre atent Gonzalo Fraile qui, en un acte de reflexes, va empenyar definitivament la pilota a dins de la porteria.

D’aquesta manera arribàvem a la mitja part del match amb un 1-1 al marcador i un Cabrils que, degut a les cirmcustàncies en que afrontaria la repressa, es veia obligat a sortir de totes totes a pel partit.

Segona part d’infart

La segona part va dónar molt de sí. Només començar l’àrbitre va tornar a asumir el protagonisme que l’espectador mai vol que asumeixi. En aquest cas va assenyalar un penal a favor dels locals. Aquest penal és d’aquells que mai s’acostumen a pitar (a no ser que darrera hi existeixi el terme “compensació”): el davanter comença a embolicar-se amb la pilota i mentre pivota s’arrepenja sobre el cos del defensa fins acabar deixant-se caure al terra. L’arbitre va assenylar la pena màxima i de retruc va expulsar, novament per doble amonestació, a Aleix Palacios. El Llavaneres va aprofitar la ocasió i va transformar el penal en el 2-1.

Sofi, Sofi i Sofi

Novament un nou pal pel Cabrils però novament una reacció instantànea. En menys d’un minut Sofi, substituint al golejador Gonzalo, va marcar l’empat aprofitant una passada llarga del debutant Joan Albert “Joanal”. El partit de cop i volta va adquirir un ritme força elevat i, en conseqüència, s’anaven denotant certs errors provinents de problemes físics. D’entre aquests errors trobem el tercer gol del Llavaneres, en què una jugada calcada al primer gol del match (tot i que en aquesta ocasió existia un clar fora de joc) semblava sentenciar novament als jugadors visitants. Però tot el contrari, el Cabrils va tornar a demostrar un gran poder de reacció i va transformar dos gols seguits(3-4) que els van posar la victòria en safata. Aquests dos gols van ser transformats per Sofi, el qual es va anticipar en dues ocasions(la segona de cap) al porter local.

Falta de concentració

Pero quan tot semblava donat per sentència, el Llavaneres va marcar al minut 93 el gol de l’empat.. En una jugada que deixa molt que desitjar de la concentració de l’equip en els últims instants del partit i en jugades estratègiques en contra. I és que el gol va arribar amb un centrada de sac de banda i una posterior rematada de cap sense cap mena d’oposició. Empatar a fora és un bon resultat, però fer-ho així és imperdonable. Si en aquestes categories vols aspirar a estar a dalt, encaixar aquesta mena de gols et condemnen.

Conlusions: no encaixar

Com a conclusions podríem confirmar que el Cabrils és un equip amb molt poder de reacció i amb molta arribada a porteria contrària. Però, d’altra banda, fóra bo treballar més intensament el deixar la porteria a cero; ja que, com bé va comentar abans de l’inici del match l’Albert(entrendor), acomplir amb aquesta consigna, gaudint d’ un equip tan ofensiu, és mitja victòria a cada match.


Gols: Gonzalo, Sofi(3)
Crònica de David Casany en http://croniquesdelcecabrils.blogspot.com/