dissabte, 31 de gener del 2009

DERROTA INMERESCUDA

Avui dissabte dia 31 de gener, els prebenjamins del C.E Cabrils han jugat enfront el Masnou C.D. donant un resultat que no mereixiem, perdent 1-0. Durant la primera part hem estat aguantant molt bé, deixant un resultat de 0-0. Però la segona part em feia més por, perque és quan normalment baixem la guardia i se'ns posen per davant, però aquesta vegada (tot i que al final si que se'ns han posat per davant) NO hem baixat la guardia en CAP moment, heu estat cada un de vosaltes atents a cada moviment, baixant a defensar i pujant a atacar. El porter, Sergi avui ha estat molt atent al joc, sortint quan ho havia de fer, llastima del gol que ens han marcat de corner, en el moment menys inesperat en que el Sergi no arribava per molt que estires els braços. Com bé sabeu ara ja es pot dir que comencem a jugar a futbol. Fent passes, canviant de costats, centrant,etc. En aquest partit la victòria ens la mereixiem, però no ens hem de desanimar, al contrari, animar-nos més perque cada vegada en sabem més, i mica en mica anirem guanyant, però paciencia...

ÀNIMS CRAKS!

Crònica d´Andrea Artero, entrenadora del Prebenjamí A

EMPAT DE CAMPIONS

Avui dissabte s´ha disputat a Cabrils el partit corresponent a la 15ª jornada de la Segona Divisió Benjamí entre els dos equips més forts de la categoria. Per una banda, i com a local, el segon classificat, el C.E.CABRILS; i per una altra, el líder de la lliga, el SANT POL. La categoria dels dos equips pronosticava un partit fort, intens, emocionant, ..... I així ha sigut. Avui els que hem estat presents en el camp hem pogut disfrutar d´un gran partit, on la victòria se la podria haver endut qualsevol dels dos, però que finalment ha quedat en un merescut empat (1 a 1).
Avui he vist, potser, el millor partit de la temporada per part dels nostres jugadors: molta concentració, boníssima col.locació en el camp, molta lluita, molta anticipació en defensa, molta seguretat a la porteria, .... en definitiva, amb moltes ganes de guanyar. Tot i començar perdent hem sabut sobreposar-nos a l´adversitat i igualar un partit molt difícil, aconseguint a la segona part ser els dominadors del joc.
Des d´aquí vull agraïr avui el treball de tots, des dels pares i mares a la graderia, de l´Albert Abril donant-me un cop de mà des de la banda fins l´aportació de cadascún dels nostres jugadors, des dels que han disfrutat de molts minuts fins els que per les circumstàncies no han jugat però que han demostrat que per sobre de les individualitats hi ha un equip.
Pedro: molt bé, concentrat des del primer a l´últim minut, molt atent i encertat en totes les facetes del joc.
Xavi: perfecte, com tota la defensa. Amb força i contundència.
Gabri: molt bé, sense complicar-se la vida.
Pol: impresionant i donant molta sortida a la pilota i amb molt de criteri
Victor: treballador com sempre i complicant la vida a la defensa contrària
Adriano: gran treball en el mig del camp, tant ofensiu donant pilotes com defensiu ajudant als seus companys
Miguel Angel: fantàstic. Corrent molt bé les bandes i obrint el camp.
Nico: només 5 minuts jugats però necessàris per donar oxígen a l´equip. Ha sortit en un moment complicat (0 a 1) però ho ha donat tot.
Ignasi: les circumstàncies del joc no li han donat minuts però estic molt satisfet de la seva actitud durant tot el partit i en els entrenaments.

Dos grans equips: el SANT POL i el C.E:CABRILS

Jugada d´atac: passada al forat de l´Adriano cap el Miguel Angel

Sacrifici per l´equip: Ignasi i Nico, patiment des de la banda

L´equip ha seguit les indicacions de l´entrenador al peu de la lletra


Centrada abans del gol: buscant el rebuig del porter
L´equip, més que mai, una pinya
Celebració del gol

Pares i mares donant el seu suport com sempre

Gran ajuda de l´Albert des de la banda

Els campions: Pere (entrenador), Pol, Miguel Angel, Victor, Xavi i Gabri

Adriano, Ignasi, Pedro i Nico


Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A

Fotografia gentilesa de Laura Valls

diumenge, 25 de gener del 2009

LA LLUITA CONTRA EL VENT

Ahir dissabte el Benjamí A del C.E.CABRILS va fer un nou pas per consolidar-se en les posicions capdavanteres de la segona divisió-grup 13 al derrotar a domicili a l´Arenys de Munt per 0 a 4. El partit podia ser un parany, doncs a la primera volta ja varem guanyar 9 a 0 i els jugadors podien sortir massa confiats. A més, el fort vent que ens ha acompanyat tot el cap de setmana feia que les diferències tècniques entre ambdós equips es reduïssin. I així va ser. Una primera part on les ràfegues del vent feien difícil el control de la pilota però que els nostres jugadors van saber esmorteir seguint les consignes del vestidor de jugar la pilota pel terra. Tot i tenir el vent en contra en aquesta primera part varem aconseguir mitjançant dues jugades col.lectives arribar al descans amb un 0 a 2 tranquilitzador (ambdos gols d´un gran Miguel Angel). A la segona part, amb el vent a favor (tot i que va baixar molt la intensitat) i amb una sèrie de canvis posicionals, l´equip va jugar millor i va aconseguir dos gols més (Adriano i Gabri).
Cal destacar la gran disciplina tàctica de tot l´equip i el gran treball físic portat a terme per lluitar contra dos rivals, l´Arenys de Munt i el vent.
Ara ens toca treballar molt aquesta setmana, doncs dissabte ens visita el líder de la categoria (Sant Pol) que marcarà la nostra trajectòria en aquesta lliga. Una victòria ens pot fer somiar amb el liderat i un empat i/o derrota no ens hauria de fer perdre aquest lloc de privilegi que ara ocupem (tercers). Així doncs, a treballar amb ganes que dissabte podem aconseguir una gran recompensa al nostre esforç.
Moltes felicitats a tots.
Força Cabrils



Equips de l´Arenys de Munt i el C.E.Cabrils

Crònica i fotografia de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A

diumenge, 18 de gener del 2009

SORTIR DE LO ESTABLERT

Avui diumenge el Benjamí A del C.E.CABRILS ha aconseguit una àmplia victòria per 9 a 1 enfront de la FUNDACIÓ P.E. DE MATARÓ. Tot i l´amplitud del resultat, jo que els veig entrenar tres cops per setmana, crec que podem donar molt més de si. Ens enfrontavem a un dels cuers de la classificació i aparenment tots ells jugadors de 1r any (nosaltres som tots de segon). Tot i la superioritat tant tècnica com física que a priori tenim, el nostre joc no se´n veu reflectit. Potser contra equips fluixos, no molt ben posicionats, ens costa més desplegar el nostre joc. En canvi, contra rivals més potents que ens posen contra les cordes, és quan millor desenvolupem el futbol que portem a dins.


Equips de la Fundació i el C.E.Cabrils

Ara ja fa dos anys que la majoria de vosaltres esteu treballant amb mi. Ens ha costat molt assimilar els conceptes bàsics (col.locació, definir funcions de cada jugador ....). Ara que ja ho hem aconseguit, que seguiu a "raja tabla" les indicacions de l´entrenador és hora de sortir del que està establert, jugar més amb la picardia, la improvització, ...., en definitiva, ser més vius. Per exemple, el Pere ens va dir un dia qui havia de llençar els fores de banda (en principi el lateral corresponent): doncs si estic al costat de la pilota i puc crear una situació de contracop haig de tirar el fora de banda i no esperar a que el jugador corresponent ho faci, amb la pèrdua de temps corresponent i les facilitats que donem a l´adversari per col.locar-se de nou en bona posició defensiva. Avui el Gabri ha sigut viu. Ha llençat una falta directa sense esperar que l´àrbitre col.loqués la tanca i fes sonar el xiulet. Aprofitant que el porter contrari estava col.locant la tanca ha llençat la falta que ha acabat posteriorment, i després d´un rebuig del porter, en gol. Hem d´aprofitar aquestes situacions, ser més vius que el contrari.

En un altre ordre de coses seguim pecant de tous, tant en el contacte amb els contraris com en l´execució dels diferents gestos tècnics (passades, xuts, ....). Cal apretar en aquest sentit, doncs quan tinguem equips forts davant ens farà falta. Per exemple, un dels jugadors importants en el nostre equip per la funció que desenvolupa (ho sou tots importants, que quedi clar), és l´Adriano. L´Adriano juga en la posició de pivot ofensiu, és qui distribueix el joc cap els extrems; pels seus peus passen quasi totes les jugades d´atac. Per tant, de la seva col.locació i visió de joc depenen moltes de les nostres ocasions d´atac. En definitiva, seria el nostre Xavi del Barça. Veu molt bé les desmarcades dels companys, fa molt bé i amb intenció la majoria de passades a l´espai, però moltes d´aquestes pilotes no arriben a destí per aquesta falta d´intensitat, de força de la que abans parlavem. I quan parlo de l´Adriano, ho podem pendre tots com a nostre: com diria el Lotina, això és futbol, no és ballet.

I dimecres, partit aplaçat de la darrera jornada contra l´ESCOLA DE LLAVANERES.

A seguir treballant, a seguir lluitant, com fins ara, però amb força.

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A