diumenge, 10 de febrer de 2008

REACCIÓ TARDANA

Sta.Mª Montcada 2 - Cabrils 2 (Amateur)

Està clar que tenim un problema de mentalitat molt greu. Només cal mirar les estadístiques. Quan comencem perdent gairebé sempre guanyem, o com a poc empatem. I només perdem quan comencem guanyant...així que els rivals ja sabeu...El partit, ni fu ni fa...la 1ª part fluixeta per ambdues bandes. Un parell d'ocasions clares per banda i bones aturades dels porters (i mala definició dels davanters). I faltant 3 o 4 minuts pel descans, hem decidit que ja ni havia prou, que el partit no tenia gràcia...i hem convidat al Montcada a poder fer dos gols. El primer, després d'una sèrie de mals refusos i mistos a la frontal, l'aprofita un jugador local per col·locar perfectament la pilota a l'esquerra del porter. El 2n. després d'una centrada des de la línea de fons que no pot ser rematada, un jugador del Montcada controla al vèrtex de l'àrea i un defensa cabrilenc fa un penal d'aleví...2-0 i al descans.La 2ª part comencem encara una mica adormits, normal,..., ja que amb el resol que feia, no convidava gaire a córrer, i sí a tombar-se a la gespa...semblava com si ja donessim el partit per perdut, quan quedava encara tota la 2ªpart...i bé, els últims 25 minuts, l'equip ha tret una mica d'orgull i ha començat a exercir més pressió sobre un rival que, tot sigui dit, mai s'ha tancat al darrera per aguantar el resultat. A quart d'hora del final, Uri feia una centrada des de línia de fons, i Xevi rematava sol al 2n.pal per fer el 2-1. Això ja ha estat com un resort per tothom. Ha aparegut la intensitat, el cor, i fruit d'això ha arribat, a poc del final, el 2-2. Mulero ha tret una passada llarga des de la defensa, i Uri s'ha plantat sol a l'àrea rival i ha afussellat per fer el 2-2.Encara quedava temps per fer el 2-3, però tampoc hagués estat just. No ens mereixíem guanyar. No es pot regalar 60 minuts de joc de la manera que ho hem fet. També hem demostrat que lluitar pel 2n.lloc és quelcom que ni ens va ni ens ve. Ara venen una sèrie de partits més complicats (Àguila, Premianense, Juventus). Espero que hi hagi més motivació i intensitat.
Crònica de Sergi Coiduras, jugador de l´amateur