diumenge, 18 de gener del 2009

SORTIR DE LO ESTABLERT

Avui diumenge el Benjamí A del C.E.CABRILS ha aconseguit una àmplia victòria per 9 a 1 enfront de la FUNDACIÓ P.E. DE MATARÓ. Tot i l´amplitud del resultat, jo que els veig entrenar tres cops per setmana, crec que podem donar molt més de si. Ens enfrontavem a un dels cuers de la classificació i aparenment tots ells jugadors de 1r any (nosaltres som tots de segon). Tot i la superioritat tant tècnica com física que a priori tenim, el nostre joc no se´n veu reflectit. Potser contra equips fluixos, no molt ben posicionats, ens costa més desplegar el nostre joc. En canvi, contra rivals més potents que ens posen contra les cordes, és quan millor desenvolupem el futbol que portem a dins.


Equips de la Fundació i el C.E.Cabrils

Ara ja fa dos anys que la majoria de vosaltres esteu treballant amb mi. Ens ha costat molt assimilar els conceptes bàsics (col.locació, definir funcions de cada jugador ....). Ara que ja ho hem aconseguit, que seguiu a "raja tabla" les indicacions de l´entrenador és hora de sortir del que està establert, jugar més amb la picardia, la improvització, ...., en definitiva, ser més vius. Per exemple, el Pere ens va dir un dia qui havia de llençar els fores de banda (en principi el lateral corresponent): doncs si estic al costat de la pilota i puc crear una situació de contracop haig de tirar el fora de banda i no esperar a que el jugador corresponent ho faci, amb la pèrdua de temps corresponent i les facilitats que donem a l´adversari per col.locar-se de nou en bona posició defensiva. Avui el Gabri ha sigut viu. Ha llençat una falta directa sense esperar que l´àrbitre col.loqués la tanca i fes sonar el xiulet. Aprofitant que el porter contrari estava col.locant la tanca ha llençat la falta que ha acabat posteriorment, i després d´un rebuig del porter, en gol. Hem d´aprofitar aquestes situacions, ser més vius que el contrari.

En un altre ordre de coses seguim pecant de tous, tant en el contacte amb els contraris com en l´execució dels diferents gestos tècnics (passades, xuts, ....). Cal apretar en aquest sentit, doncs quan tinguem equips forts davant ens farà falta. Per exemple, un dels jugadors importants en el nostre equip per la funció que desenvolupa (ho sou tots importants, que quedi clar), és l´Adriano. L´Adriano juga en la posició de pivot ofensiu, és qui distribueix el joc cap els extrems; pels seus peus passen quasi totes les jugades d´atac. Per tant, de la seva col.locació i visió de joc depenen moltes de les nostres ocasions d´atac. En definitiva, seria el nostre Xavi del Barça. Veu molt bé les desmarcades dels companys, fa molt bé i amb intenció la majoria de passades a l´espai, però moltes d´aquestes pilotes no arriben a destí per aquesta falta d´intensitat, de força de la que abans parlavem. I quan parlo de l´Adriano, ho podem pendre tots com a nostre: com diria el Lotina, això és futbol, no és ballet.

I dimecres, partit aplaçat de la darrera jornada contra l´ESCOLA DE LLAVANERES.

A seguir treballant, a seguir lluitant, com fins ara, però amb força.

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A