Avui hem guanyat al Benjamí de Llavaneres per un 0 a 2, però amb més pena que glòria.No faré una crònica del partit perquè quasi no ha existit, m’agradaria explicar coses bones però és que no en trobo cap (buscant molt potser una falta assajada que no ha estat gol per ben poc). I és que senyors tenim un problema, un problema que portem arrossegant varies jornades (i no estic parlant de resultats), em refereixo al joc. No juguem a res. A on estan aquells nois que jugaven a futbol? I a més a més ho feien bé? Molt bé en determinades ocasions, on han anat?A l’enquesta que vaig fer la setmana passada tots veu contestar a la primera pregunta que veníeu a jugar perquè us agradava, perquè disfrutàveu, doncs jo també vinc perquè m’agrada i hi disfruto fent-ho, però darrerament ni una cosa ni l’altra. El nostre crit d’inici de partit és precisament aquest: A JUGAR, A DISFRUTAR, UN DOS TRES CABRILS!!! Doncs, res de res...
I quina és la causa de que es produeixi aquest desgavell?
Al meu entendre és la suma de varis petits factors que incideixen negativament a l’hora del nostre rendiment en competició:
1r.- l’actitud en l’entrenament no és bona
2n.- el vestuari està desmadrat
3r.- l’equip no és una pinya
4t.- no juguem com un equip
5è.- manca concentració a la feina individual que hem de fer durant els partits pel benefici del grup i ens sobra ansietat en les accions, la qual cosa fa que actuem amb precipitació i no desenvolupem tota la qualitat tècnica que tenim
6è.- manca alegria i bon rotllo entre nosaltres (empatia)
7è.- l’entrenador ha perdut el domini del grup
En el món de l’esport de grup en general tot es basa en dues coses fonamentals; el treball en l’entrenament per millorar i potenciar les característiques tant físiques com tècniques individuals en benefici del grup, i l’actitud a l’hora de plasmar aquest treball en la competició, una part física i l’altra part mental. Nosaltres hem perdut aquest equilibri. Tot equip té un responsable i en el Benjamí C, aquest sóc jo i és a mi a qui em pertoca RETROBAR altra vegada aquest equilibri, per tant m’incloc en aquesta petita reflexió crítica del perquè aquest grup no funciona com hauria de fer-ho. Podem guanyar, podem empatar o perdre però no ens podem permetre el luxe de no créixer com esportistes.
Ànims, treball i paciència.
Força Cabrils!
Crònica d´Albert Abril, entrenador del Benjamí C
