Aquest matí el Benjamí "A" ha jugat el partit corresponent a la 7ª jornada de lliga enfront del Premià de Mar amb el resultat final de PREMIÀ DE DALT 12, CABRILS 4. Un cop a casa, i ja en fred, he intentat pensar i buscar explicacions sobre el joc realitzat avui i he intentat buscar un titular adient per la crònica del blog. Després de reflexionar sobre les diferents opcions, crec que el titular més adient és NI TANT, NI TANT POC. Crec que no som tant bons com reflexa la classificació (4º a la jornada 7 de 16 equips), ni tan dolents com el joc realitzat durant la primera part d´avui (8 a 0 en contra). Fins ara hem tingut la sort de jugar amb els equips de moment més fluixets de la categoria i això ha fet que ens trovem en una zona de privilegi de la classificació que és enganyosa. A partir d´avui comencem a jugar amb els equips de la part mitja i alta d´aquesta classificació i això ens posarà en el lloc que realment ens pertoca. Però tampoc som tan dolents com avui podia semblar si veiem la primera part del partit com a espectadors. Crec que estem en un terme mig, i a la segona part ho hem demostrat (parcial de 4 a 4). Però el problema principal (i podria ser un altre titular) és la FALTA D´ACTITUD dels jugadors a l´hora d´afrontar els partits. Aquí és on, com a entrenador, em sento culpable i assumeixo la meva responsabilitat: el no saber transmetre en els meus jugadors aquests esperit de lluita, sacrifici, esforç, concentració, ..... Avui en el partit s´han vist dues parts molt diferenciades: una primera, on els jugadors estaven passius, adormits, relaxats, ..... (parcial de 8 a 0) i una segona totalment diferent: agressius, presionants, actius, treballadors (parcial de 4 a 4). I la única diferència ha sigut una "bronca" a la mitja part. Això vol dir que quan voleu, podeu. Es pot guanyar, es pot empatar, o es pot perdre, però sempre havent-ho deixat tot sobre el camp. Si són millors que nosaltres, però hem treballat, hem lluitat, podem sortir contents. Però perdre per falta d´actitud dels jugadors ja no és bó. Al final d´aquest blog hi ha una frase que un dia em va ensenyar un entrenador que tenia i que vaig fer meva i intento trasnmetre als meus deixebles:
"Nomes arriben a aconseguir notorietat i èxit en l´esport, aquelles persones que tenen la decidida voluntat de triomfar sense la necessitat de que ningú els motivi". Penseu-hi amb el seu significat. Per molt que jo vulgui, cridi, m´esforci en millorar dia dia en els entrenaments, sou vosaltres els que jugueu. Jo no ho puc fer per vosaltres. Doncs nois, ganes, empenta, nervi, mala llet, lluita, concentració ...... Jo us puc ajudar, però necessito la vostra col·laboració. Tots anem en el mateix vaixell. Ho remem TOTS en la mateixa direcció i amb força, o el vaixell s´enfonsa.
Equips Benjamí del Premià de Dalt i del C.E.Cabrils
Crònica i fotografia de Pere Bossa, entrenador del Benjamí "A"
