Diumenge l´Infantil del C.E.CABRILS es va enfrontar al TIANA amb un resultat final de 4 a 3 favorable a l´equip local, el TIANA-
En un gran partit de conjunt, l'Infantil ha sortit derrotat del cap del Tiana de manera injusta. Hem perdut, no pas ha guanyat el Tiana. Avui hem sabut portar el ritme del partit, jugar a camp contrari, apretar el rival, jugar sense pilota,.... però la mala sort, 5 minuts de despiste i la falta d'encert en ocasions ens ha fet patir.
La primera part ha estat gairebé d´un 10, a excepció de dues errades defensives (que no vol dir de la defensa perquè defensem 11 i ataquem 11). Hi hagut estones que hem jugat molt ràpid, verticalment, al primer toc i generant fins a 7 ocasions clares de gols. A la segona, hem caigut en el joc embarullat del rival, però a estones hem pogut dominar-lo. Llàstima del contràtac que ha generat el 3 a 2, no podem deixar que un jugador contrari recorri tot el camp en diagonal i perdem la posició. El 4 a 2 de penal, amb una jugada instintiva, ens ha fet molt mal. Però hem reaccionat, fent el 4 a 3 en una jugada molt maca. Al final el Tiana ha demanat l'hora. Els últims 10 minuts del partit, els hem jugat sense cap, cadascú fent la guerra pel seu compte, amb molta voluntat quant teniem la pilota i molts nervis (al camp i a la grada...).
Aprofitant que hem arribat a l'equador de la temporada, faré un petit esment de la situació com a conjunt:
Estem començant a consolidar la columna vertebral, liderada pels jugadors de segon any. Alhora s'ha demostrat que no n'hi ha jugadors titulars i suplents. Molt bon ambient entre companys. En general, els jugadors mica en mica s'estant adaptant al camp gran i tots han aprofitat la seva oportunitat.
Generem contràtacs molts ràpids, i toquem molt bé en curt. Ens faltaria saber generar passes més llargs i evitar els vicis del futbol gran.
Tenim un bon promig de gols a favor i normalment generem prou ocasions de gol i jugades de perill.
Defensivament encara som una mica tous, ja que ens falta contundència i entendre que és tan important jugar sense pilota que amb pilota. Tenim tendència a deixar la defensa penjada darrera i a generar distàncies molt grans entre línies, amb el que a vegades en defensa tenim pocs jugadors per darrera de la pilota.
Començem a aplicar la línia del fòra de joc, tant en àtac com en defensa. Ens faltaria constància en aquest aspecte per generar superioritat territorial.
Tècnicament hem millorat molt, ens falta potència de xut i contundència en el xoc.
A pilota aturada, estem curiosament jugant molt millor en les ofensives que en les defensives. Falta concentració en els còrners defensius.
Molt important, sinó treballem se'ns menjen; si juguem i estem concetrats podem fer-ho molt bé i fer que el rival pateixi per guanyar-nos.
Aquesta segona volta és una època d'evolució, hi haura partits que perdrem clarament, altres que patirem, altres que guanyarem justet, altres clarament, ... però l'important és continuar treballant i millorar les concepcions del joc.
Avui hem plasmat durant gran part del partit l'evolució com a conjunt que ens permet el treball dels entrenaments, inclús l'entrenador del Tiana m'ho ha comentat al final, alabant la millora com a conjunt.
Segur que a final de temporada estarem orgullosos de l'Infantil.
La primera part ha estat gairebé d´un 10, a excepció de dues errades defensives (que no vol dir de la defensa perquè defensem 11 i ataquem 11). Hi hagut estones que hem jugat molt ràpid, verticalment, al primer toc i generant fins a 7 ocasions clares de gols. A la segona, hem caigut en el joc embarullat del rival, però a estones hem pogut dominar-lo. Llàstima del contràtac que ha generat el 3 a 2, no podem deixar que un jugador contrari recorri tot el camp en diagonal i perdem la posició. El 4 a 2 de penal, amb una jugada instintiva, ens ha fet molt mal. Però hem reaccionat, fent el 4 a 3 en una jugada molt maca. Al final el Tiana ha demanat l'hora. Els últims 10 minuts del partit, els hem jugat sense cap, cadascú fent la guerra pel seu compte, amb molta voluntat quant teniem la pilota i molts nervis (al camp i a la grada...).
Aprofitant que hem arribat a l'equador de la temporada, faré un petit esment de la situació com a conjunt:
Estem començant a consolidar la columna vertebral, liderada pels jugadors de segon any. Alhora s'ha demostrat que no n'hi ha jugadors titulars i suplents. Molt bon ambient entre companys. En general, els jugadors mica en mica s'estant adaptant al camp gran i tots han aprofitat la seva oportunitat.
Generem contràtacs molts ràpids, i toquem molt bé en curt. Ens faltaria saber generar passes més llargs i evitar els vicis del futbol gran.
Tenim un bon promig de gols a favor i normalment generem prou ocasions de gol i jugades de perill.
Defensivament encara som una mica tous, ja que ens falta contundència i entendre que és tan important jugar sense pilota que amb pilota. Tenim tendència a deixar la defensa penjada darrera i a generar distàncies molt grans entre línies, amb el que a vegades en defensa tenim pocs jugadors per darrera de la pilota.
Començem a aplicar la línia del fòra de joc, tant en àtac com en defensa. Ens faltaria constància en aquest aspecte per generar superioritat territorial.
Tècnicament hem millorat molt, ens falta potència de xut i contundència en el xoc.
A pilota aturada, estem curiosament jugant molt millor en les ofensives que en les defensives. Falta concentració en els còrners defensius.
Molt important, sinó treballem se'ns menjen; si juguem i estem concetrats podem fer-ho molt bé i fer que el rival pateixi per guanyar-nos.
Aquesta segona volta és una època d'evolució, hi haura partits que perdrem clarament, altres que patirem, altres que guanyarem justet, altres clarament, ... però l'important és continuar treballant i millorar les concepcions del joc.
Avui hem plasmat durant gran part del partit l'evolució com a conjunt que ens permet el treball dels entrenaments, inclús l'entrenador del Tiana m'ho ha comentat al final, alabant la millora com a conjunt.
Segur que a final de temporada estarem orgullosos de l'Infantil.
Crònica de Carlos Bosch, delegat de l´infantil.