El primer dels tres partits va ser el que va enfrontar a l’ Alella amb el CE.Cabrils. Durant tot el match (cal recordar que la duració és de 45min) es va veure un Alella fort i a un Cabrils insistent en la seva manera d’afrontar els partits: pilota, pilota i més pilota. L’Alella, equip que l’any passat va descendir a la categoría de 3ª Regional però que s’ha reforçat molt, va basar el seu joc en un estil directe i de força al mig del camp, on en més d’una ocasió el Cabrils va patir a l’hora de recular defensivament. Però qui la busca la troba i el Cabrils, després de gaudir de gran part de la possessió de partit, va començar a gaudir d’arribades a porteria contrària. En una d’aquestes arribades, finalment, finalment, amb un bona jugada de D.Melendo, el juvenil Cuende va definir, gaudint de poc angle, amb un xut raç i fort que sentenciava, a tant sols 5 minuts del final, el primer match del torneig. Resultat final de 0-1 i grans possibilitats de guanyar novament el trofeig.
El segon partit, celebrat a les 19h, va enfrontar a l’Alella amb l’AT.Masnou. L’equip local, en un partit sense gaire història, va guanyar el match amb força comoditat (0-2) i per tant, d’aquesta manera es decidiria el guanyador global entre els participants del darrer partit.
Aquest últim partit va ser el que va enfrontar a l’AT.Masnou amb el Cabrils. En un partit en que l’once titular era completament diferent al del primer assalt(a excepció de la presència, novament, del central Couto) el Cabrils va repetir la mateixa història en quan a joc però no pas en quan a efectivat. I és que el gol no es va fer esperar tant com al primer partit. A mig camí del partit una rematada de cap excel·lent per part de Sofi (0-1) i més tard una jugada amb definició força impresionant del mateix (0-2), van sentenciar el segon partit i, de retruc, el torneig. Cal destacar però, la molt bona feina duta a terme a nivell defensiu, línia que no va cometre cap error i des d’on es van iniciar el 90% de les jugades d’atac de l’equip cabrilenc; una de les consignes que es demana amb insistència des del cos tècnic. I és que la línia defensiva, gaudint de grans intervencions del dos porters (C.Peralta i Sergio), s’està consumant com a un dels forts d’aquest equip, ja que en 5 partits tan sols s’han rebut 2 gols (Premià 1, La Salle 1).
Com ja ve essent habitual, aquest triangular és un preludi sobre com podran anar les primeres jornades de lliga, ja que els rivals són d’un nivell força similar (normalment coincidint en mateixes categories) i a més a més se celebra a falta d’una setmana per l’inici lliguer. Si fem cas, doncs, d’aquest preludi podríem concloure que el CE. Cabrils arriba amb un nivell óptim a la primera jornada de lliga, la qual disputarà el dia 14 de setembre al camp del Llavaneres. És evident que encara queda molt per fer, encara queda per pulir un once que s’acostumi a jugar conjuntament, doncs en partits de pretemporada les rotacions i els canvis són una constant. Però amb les dues victòries aconseguides al Municipal d’Ocata, es confirma que l’equip cabrilenc està preparat per afrontar amb confiança i forces garanties aquesta nova temporada a la 2ª Regional.
GOLS: Cuende (1), Sofi (2).
AMB CONTUNDÈNCIA
Ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició
Des del primer minut del partit es va notar que a aquestes alçades de la pretemporada a més d’un li entra la por escènica de quedar-se sense fitxa. I es que davant d’una Salle força renovada, això es denota en veure a una plantilla amb aires juvenils, els cabrilencs han demostrat una barreja de bona forma física i un alt grau d’enteniment del sistema.
Agraits pel fet d’haver pogut gaudir de 2 dies de descans després d’una segona setmana de pretemporada força dura(amb partit inclós contra el juvenil del Ricoh Premià), els jugadors del Cabrils van saltar a la gespa del camp de la Salle sota una calor asfixiant (situem el partit a les 12h del migdia d’un diumenge d’agost), la qual cosa impedia realitzar un treball físic al 100%.
Tot i les circumstàncies adverses, calor i sobrecàrregues musculars en molts jugadors, els integrants de l’equip blanc i negre van començar el match ben forts: 1er minut i primer gol del partit. En un entrebanc defensiu de la Salle, intentant treure la pilota des del darrere, Sofian va aprofitar la binentesa per adelantar al Cabrils en el marcador. Aquest detall podríem dir que es el reflexe del que possiblement es va demanar(temporada passada) i es demana a l’equip: ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició. Amb aquest gol, força prematur, es va veure com l’equip local perdia part de la confiança que semblaven haver dipositat, en un principi, sobre el seu sistema defensiu en quan a sortida de pilota es refereix. El partit des d’aquell instant ja es podia preveure com seria, tenint en compte factors tant determinants com les reduïdes mides d’aquell camp de futbol (estret i curt). Mentre el Cabrils intentava trenar jugades que encaixin poc a poc amb les consignes del sistema (com la sortida de pilota, les cobertures, els canvis d’orientació, la pressió, etc.), La Salle es dedicava a perdre més i més confiança en la defensa i començava a utilizar el que s’anomena, en termes vulgars, com a tàctica del “patadón”. Poques jugades de perill a favor dels locals i moltes per part dels visitants. Sofian, una de les cares noves de l’equip cabrilenc, es reivindicava com a seriós aspirant a davanter marcant les diferències en els últims metres. Ni més ni menys que tres gols a la primera part i un altra a la segona el situaven com a golejador destacat de la pretemporada. I és que encara que durant la pretemporada no s’hi jugui cap títol(exceptuant el Trofeu de l’Amistat) ningú pot discutir que és esencial arribar a la primera jornada de lliga amb jugadors farcits de confiança; com és, de ben segur, el cas d’aquest davanter centre.
El partit no va tenir gaire més història que la d’un partit de principi de pretemporada, amb moltes rotacions, noves cares i inici d’acompliment de consignes. A destacar el gol d’una també cara nova, però ja coneguda per temes familiars (el seu germà, Christian, és intengrant de la plantilla), : en Jordi Llorente “Tifa” (procedent del Vilassar de Dalt). També cal apuntar que l’entrenador de l’equip visitant, l’Albert Sanchez, va poder formar 2 equips diferents(amb alguna que altra variació) ja que en aquell partit, a diferència de l’equip local que contava amb menys canvis, es van arribar a convocar fins a 21 jugadors, dels gairebé 30 que estan en disposició de dur a terme aquesta primera part de la pretemporada.
GOLS: Sofi(4), J.Llorente(1)Comentaris: Gol encaixat després del refús del porter Sergio, al parar una pena màxima
Arenys de Munt 0 - Cabrils 19
Possiblement no trobem altre titular que el mateix resultat del partit. Conclusions, poques. Davant d’un més que fluix, però respectable i lluitador, Arenys de Munt el Cabrils va demostrar estar a un nivell infinitament llunyà de la 3ª divisió Regional. I és que des del primer instant del partit es va denotar una gran diferència entre els dos equips, una diferència basada concretament en aspectes tècnics, tàctics i físics. D’aquests aspectes cal destacar, sobretot, el gran avenç en quan a intensitat. Cal apuntar, però, que molts dels jugadors poden exprimir-se al màxim degut a que la gran quantitat de convocats convida a l’entrenador, en aquestes alçades del curs, a fer molt rodatge i dissenyar pràcticament dos onces diferents.
El partit va començar amb certa normalitat, tantejant tant uns com d’altres al rival. El Cabrils, fidel a la seva filosofia de joc, no parava d’intentar sortir amb pilota controlada des de darrera i ho feia sense gaires dificultats degut a la poca pressió ofensiva d’un Arenys amb pocs efectius a dalt; però, a mida que en pocs minuts es van començar a denotar certes carències defensives i tàctiques de l’equip local, el joc del Cabrils va anar adquirint un carácter més agressiu i directe. Amb algunes que altres passades i jugades en profunditat van començar a arribar els gols. Uns gols que tenien novament un nom propi: Sofi. El davanter del Cabrils va marcar 5 gols en aproximadament 30min. Molts dels gols aconseguits, però, van gaudir de l’ajuda, sempre involuntària, de l’equip contrari, el qual va cometre moltes errades defensives. D’aquesta manera els visitants marxaven al descans amb una avantatge, ja força escandalosa, de 0-7. La segona part va ser més del mateix, però el fet de portar aquesta ventatge al marcador i de que l’equip local perdés la poca confiança amb la que va jugar la primera part, va fer que els jugadors cabrilencs comencecin a trobar el camí del gol encara amb més facilitat. Novament, amb moltes passades a l’espai i algunes triangulacions força interessants, van començar arribar més gols. Al final van ser un total de 19, que van deixar força clarividents les diferències(esmentades a l’inici de la crónica) entre ambdós equips.
Partint de l’anterior resultat (La Salle 1- Cabrils 5), arribem a la conclusió de que, tot i que els rivals no eren d’entitat, aquest equip té, en comparació a la pretemporada anterior, més arribada i contundència en els últims metres.
En el partit celebrat a Arenys es va veure un equip cada vegada més rodat, un equip que poc a poc comença a agafar la forma óptima de cara a l’inici lliguer i que ja es prepara per lluitar pel primer títol de la temporada, un clàssic: el Trofeig de l’Amistat, el qual aquest any se celebrará al camp del At. Masnou (Ocata).
-GOLS: Sofi(5), Illa(2), Aleix(1), Sergio(4), Regol(1), Cuende(2), Soffian(1), Drago(2), David C.(1).(dades sense confirmar)
-Comentaris: Partit celebrat a un renovat Camp Municipal d’ Arenys de Munt, que gaudeix d’unes instal·lacions esportives envejables.
Cròniques de David Casany.
