dilluns, 11 de gener del 2010

Aleví: Cabrils 0 - 8 Montgat




FEM TOT EL QUÈ PODEM?

En una matinal molt freda i nevada l´aleví del C.E.CABRILS tornava de nou a la feina després d´una gran aturada nadalenca (21 dies sense futbol) ni més ni menys que enfront del líder de la categoria, el MONTGAT. Amb una convocatòria reduïda (12 jugadors) i amb un sol entrenament post nadalenc (teorico-tàctic degut a la climatologia adversa) afrontem un nou any on esperem que els resultats i el joc de l´equip canvïi respecte a jornades anteriors. El rival no era el millor per afrontar el canvi però si per un canvi d´actitud per partits pròxims on els rivals seran més del nostre nivell. El resultat final, 0 a 8. Desfeta contundent on es van veure les mancances de l´equip: falta de velocitat defensiva, poca o nula construcció en el mig del camp i davantera estèril davant els defensors rivals.

Per guanyar s´ha d´atacar, per atacar s´ha de tenir la pilota, i per tenir la pilota primer s´ha de recuperar. I per recuperar la pilota cal ser més (molt més) agressius: en posicions i actituds estàtiques, mirant com passa la pilota difícilment la recuperarem. En el partit d´ahir cap sacada de porteria (ja fos de xut del porter o de plantada a la frontal de l´àrea, o treient un fora de joc) va seguir en la nostra possessió. Totes les pilotes varen ser pel rival. I així no podem construir, no podem atacar, només ens limitem a defensar. I quan un defensa comet errors, i aquests errors defensant es paguen cars. I si en alguna ocasió tenim la pilota la perdem ràpidament: o busquem la jugada individual que habitualment no ens porta enlloc, o fem passades sense mirar, on no hi ha companys, només per treure´ns la responsabilitat de sobre.

La meva pregunta és:

FEM TOT EL QUÈ PODEM? FEM TOT EL QUÈ SAVEM?

Jo, personalment, crec que NO. Crec que podem donar molt més de si, i això ens ho demostreu tant a l´Albert com a mi durant els entrenaments.
Ànims i a seguir treballant. Ara venen tres partits més assequibles on podrem trobar la tranquilitat necessària pel nostre joc i començar a viure situacions positives que ens ajudaran a progressar.

Finalment demanar des d´aquestes línies més bona predisposició en els encarregats de dirigir els partits a l´hora de plantejar-se la suspensió dels mateixos: una suspensió s´ha de fer per força major. Els inconvenients que suposa pels dos equips són molt grans: jugar entre setmana, anulació d´entrenaments d´altres equips, .... A vegades ens trobem que per quatre gotes o per un ditet de neu suspenem el partit. Que passaria si visquéssim a altres països d´Europa: NO ES FARIA ESPORT A L´AIRE LLIURE?

Crònica i fotografía de Pere Bossa, entrenador Aleví.