dilluns, 19 de maig de 2008

MOLTES FELICITATS CAMPIONS

Ahir diumenge el Benjamí A del C.E.CABRILS va tenir el plaer i l´honor de jugar amb la FUNDACIÓ PRIVADA ESPORTIVA DE MATARÓ, equip que es proclamarà campió de la lliga sense cap mena de discusió i demostrant un futbol molt superior a la resta dels equips. Amb uns números espectaculars de 28 victòries en 28 partits, 315 gols a favor i 16 en contra (una mitjana de 12 a 0/1), però sobretot amb un joc molt disciplinat tant tècnica com tàcticament, tant els meus jugadors i com jo mateix us volem felicitar per la gran temporada que heu fet i pel titol aconseguit.
FELICITATS FUNDACIÓ.!!!

El partit el vam plantejar com un premi a la gran temporada feta pels nostres jugadors (tan pels convocats com pels no convocats). Que intentessin per una banda disfrutar jugant amb el campió, però per una altra intentant posar en pràctica en el camp tot allò que han treballat i aprés durant quasi 9 mesos d´entrenament. En el partit d´anada només ens van guanyar per 6 a 0 (el menor nombre de gols encaixat per algun dels 14 equips de la categoria), però ens vam limitar a posar l´autobus i `practicament no varem sortir del mig camp. En aquesta ocasió l´objectiu era juga´ls-hi de tu a tu, intentar almenys 1 gol.. Però entre que ells van sortir molt concentrats (3 a 0 en 8 minuts) i nosaltres amb la por al cos, vam arribar amb un clar 7 a 0 a la mitja part. Durant la primera part hem tingut alguns simptomes de bon joc, però la pressió del rival que teníem enfront ha fet que cada cop juguessim més encongits.
Ja a la segona part he intentat motivar als jugadors, començavem un nou partit amb 0 a 0 i a veure si erem capaços de fer-ho millor. I si, s´han tret la por de sobre, han començat a jugar futbol, però sobretot ens han deixat entreveure el futur esperançador que tenim per davant. Només ens han marcat un parcial de 2 a 0 per un resultat final de 9 a 0. I hem d´estar molt contents, doncs entre els dos partits (anada i tornada) em sigut amb diferència l´equip ménys golejat (només 15 gols en contra). I si tenim en compte que ells tots eren de segon any i nosaltres tots de primer, encara més. Llàstima que no els hi marquéssim cap.
Jo vaig marxar del partit amb molt bon gust de boca i molt content, primer pels jugadors que tinc i pel futur optimista que ens espera, i en segon lloc pel reconeixament post partit fet per dos pares de l´equip contrari no només pel joc dels nostres jugadors, sinó de reconeixament cap a la tasca de l´entrenador, una cosa poc habitual en els temps que correm. Normalment dels entrenadors ningú s´enrecorda, i quan s´enrecorden sempre és en negatiu (ens queixem que el meu fill juga poc, que no el convoquen, que quina tàctica més rara que ha fet, que aquest juga més que l´altre, que ...........). I heu de pensar que som una part important en la formació dels vostres fills. Els entrenadors, de tant en tant, també necessitem que ens motivin des de fòra per seguir endavant amb la nostra tasca.

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A
Fotos gentilesa de Greg Oliveau