En el pitjor partit de la temporada l’equip del CIRERA ens ha guanyat al Prebenjamí A del C.E.CABRILS per un 4-2.
No valen escuses de que, si el camp és petit i de sorra en mal estat, de què plovia..........hem fallat “TOTS” , entrenador inclòs.
Estem fent un pèssim final de temporada i no trobo el motiu, pot ser que el nostre equip estava sobrevalorat, pot ser que en moments clau el plus de il·lusió que teníem ha desaparescut, pot ser que el punt d’esforç que ens feia remuntar un resultat advers ja no el tenim, port ser que ens hem acomodat d’una manera inconscient i no sabem lluitar per la victòria, potser que aquella organització que teníem com equip no sé el perquè ha desaparegut (us enrecordeu “posició” “posició”....), potser que jo no hagi sabut mantenir un ordre dins l’equip , potser que les rotacions no hagin estat les adequades.......en fí, no sé, i no vull utilitzar el tòpic de que el futbol es així.
M’agradaria poder fer totes aquestes reflexions als principals protagonistes que són els nens, però malauradament no saben escoltar, m’és molt difícil tenir una xerrada seriosa amb ells ja que és pràcticament impossible mantenir ni tan sols dos minuts d’atenció com a grup (passen força de tot, ens ho prenem més en serio els pares i l´entrenador que no pas ells, i no em refereixo al fet de guanyar si no al fet de millorar dia a dia ). Hauré de fer teràpia individual.........
Esperem millorar, tant ells com jo mateix pel que resta de temporada............
FORÇA NANUS.....i paciència pares/mares.
No valen escuses de que, si el camp és petit i de sorra en mal estat, de què plovia..........hem fallat “TOTS” , entrenador inclòs.
Estem fent un pèssim final de temporada i no trobo el motiu, pot ser que el nostre equip estava sobrevalorat, pot ser que en moments clau el plus de il·lusió que teníem ha desaparescut, pot ser que el punt d’esforç que ens feia remuntar un resultat advers ja no el tenim, port ser que ens hem acomodat d’una manera inconscient i no sabem lluitar per la victòria, potser que aquella organització que teníem com equip no sé el perquè ha desaparegut (us enrecordeu “posició” “posició”....), potser que jo no hagi sabut mantenir un ordre dins l’equip , potser que les rotacions no hagin estat les adequades.......en fí, no sé, i no vull utilitzar el tòpic de que el futbol es així.
M’agradaria poder fer totes aquestes reflexions als principals protagonistes que són els nens, però malauradament no saben escoltar, m’és molt difícil tenir una xerrada seriosa amb ells ja que és pràcticament impossible mantenir ni tan sols dos minuts d’atenció com a grup (passen força de tot, ens ho prenem més en serio els pares i l´entrenador que no pas ells, i no em refereixo al fet de guanyar si no al fet de millorar dia a dia ). Hauré de fer teràpia individual.........
Esperem millorar, tant ells com jo mateix pel que resta de temporada............
FORÇA NANUS.....i paciència pares/mares.
