dijous, 15 de maig de 2008

TIPUS DE PARES

L´altre dia, mentre esperava que els meus jugadors acabessin de vestir-se un cop finalitzat el partit enfront de la LLàntia em vaig parar una estona a llegir les cartelleres informatives que tenien. En una d´elles hi tenien el següent escrit i mentre el llegia vaig pensar que, malauradament en el futbol, però també generalitzat en el món de l´esport, allò que estava llegint passava. Vaig demanar al coordinador de la Llàntia si me´n podia donar una còpia i així fer-ho arribar a tots els nostres pares i mares, doncs el vaig trovar molt interessant i que reflexa el què vivim en moltes ocasions en els partits que els nostres fills juguen els caps de setmana.


Partim de la base que, en l´esport, no només es formen jugadors professionals. D´aquests, a la llarga, en sortiran ben pocs. Hem d´entendre que en l´esport, també formem persones.
Veient el comportament d´alguns pares, l´esport sembla l´excusa perfecta per projectar ilusions i fustracions. Altres vegades, es converteix en un hobbie familiar del cap de setmana.
Classificarem els diferents tipus de pares que habiten en l´entorn esportiu on tenen lloc els partits dels seus fills:

PARES DESINTERESSATS.

Probablement cap d´aquests pares estarà llegint aquest article. És més, dificilment els veureu en un camp de futbol. La seva principal característica és la seva falta d´implicació en l´educació esportiva del seu fill.

PARES ENTRENADORS SENSE TITULACIÓ.

Es col·loquen estratègicament aprop de la banda mentre juga el seu fill. Disposen d´unes enormes cordes vocals i d´un sofisticat codi de senyals per indicar la tàctica a seguir en cada moment del partit. S´enfaden quan el seu fill, per poder seguir la táctica de l´entrenador, desatenen les seves instruccions. Critica obertament als àrbitres, discrepa amb l´entrenador i discuteix amb els directius que no estan d´acord amb què el seu fill és el millor i que per exemple, és el que sempre ha de llançar les faltes. Quan el nen arriba a casa, comença la segona part del partit. Els pares entrenadors sense titulació haurien de pendre consciencia de tres conseqüències que genera la seva conducta:
1º- El seu fill perd la concentració a l´haver d´estar més pendent de les seves instruccions que del desenvolupament del partit.
2º- El seu fill es posa nervios. Sap que si no juga a gust del pare o perd, tindrà bronca a l´arribar a casa.
3º- El seu fill es confon, en entrar en contradicció les instruccions del pare amb la táctica de l´entrenador.

PARES BEN ORIENTATS PSICOLOGICAMENT.

Cedeixen el seu fill a l´entrenador i acepten que part de l´admiració que el seu fill els hi destinava es desplaci cap a l´entrenador. No es mostren competitius amb els seus fills i no comparen les victòries dels seus fills amb les batalletes de quan ell jugava a futbol. Li donen importancia a l´esforç, la progressió i el disfrutar jugant. Quan no han vist el partit, el primer que preguntan és ¿t´ho has passat bé? .