El futbol té moltes coses positives. Però ahir el vespre, en partit aplaçat per dues vegades equivalent a la 12ª jornada, vaig trobar a faltar una norma del bàsquet, el TEMPS MORT. Pels que no saveu de què és, es tracta d´unes aturades d´entre 1 i 2 minuts que els entrenadors poden fer al llarg del joc per parlar amb els seus jugadors, per donar descans, per corretgir situacions tàctiques, .... I perquè dic això?
Ahir ens presentavem a LLavaneres, un equip situat a la part mitjana de la taula. Només començar el partit, ens avancem en el marcador i a partir d´aquí fem una primera part molt bona. Jugant en equip, triangulant, buscant els espais i definint davant de porteria amb molta eficàcia fins col.locar-nos amb un 1 a 5 a la mitja part. Ells amb prou feines van arribar a la nostra porteria i molts problemes tenien per treure la pilota des del darrera.
A la mitja part, xerrada en el vestidor i demano en els meus jugadors seguir en la mateixa línia de joc. Però per art de màgia, el nostre joc de conjunt desapareix, cadascú vol fer la guerra pel seu compte, tothom vol fer el seu golet i obliden les funcions que tenen assignades, ens relaxem veient-ho massa fàcil. Això, acompanyat de dos-tres canvis de posició dels nostres jugadors decisió de l´entrenador fa que comencem a naufragar estrepitosament. Els gols del Llavaneres arriben un darrera l´altre fins posar-se en un perillós 4 a 5. Gols més per demèrit nostre que per mèrits del rival: errades clares de posició, pifies del porter, ja no defensavem tots, ...., en definitiva, el joc d´equip havia desaperegut. I és aquí on volia un TEMPS MORT: poguer parar el joc, trencar la dinàmica que portavem, corretgir posicions, tranquilitzar a l´equip. Sort que la nostra classe va apareixer en els moments més difícils i vàrem marcar dos golets en els moments més oportuns, quan ells més apretavem. Finalment 5 a7 amb molt patiment.
Amb la primera part d´ahir no hem de patir en els següents partits, però veient la segona part, qualsevol equip ens pot guanyar. Per tant, caldrà estar atents dissabte enfront el MONTGAT si volem seguir aspirant a coses boníques.
FORÇA CABRILS!!!
Crònica i fotografia de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A
