diumenge, 9 de maig de 2010

Crònica 1r. Equip per Sergi Feixas


Cabrils 2 - 4 Bufalà

Un partit molt lleig.

És molt difícil jugar a futbol si un dels 2 equips no vol. Les jugades duraven poquíssim. Xutava el Cristian i encara no havia rebut la davantera del Cabrils que ja els havien tombat. Les patades eren constants i sempre per darrera.

Ells quan no podien córrer més es tiraven a terra fent teatre i l’àrbitre xiulava falta. El pobre àrbitre tenia molta por, perquè tota l’estona el cridaven i es queixaven. A mi no m’agradaria ser àrbitre.

Només hi havia un molt “gordo” que era el capità que xutava molt bé i fort. Es el que va marcar el segon gol amb una miqueta de fallo del Cristian. ¡ Tranqui tio, era molt difícil!

També hi havia un “calvet “ que era el que li deia a l’àrbitre el que havia de xiular. Era molt pesat. Al final només buscaven bronca per aturar el partit de males maneres fins i tot escopint als nostres jugadors per l’esquena.

Fa molta ràbia però hi ha gent així en el món del futbol i per això us volia demanar : ¡QUE NO CANVIEU!!!!!!

El proper dia l’Alfredo m’ha promès que l’hi podré fer una entrevista i la publicarem.

Les preguntes seran compromeses.

AH, m’oblidava, gràcies per les firmes a la pilota.

FORÇA CABRILS!!!!!!