dilluns, 7 de març de 2011

Benjamí A: Premia de Mar 4 - 2 Cabrils

Comencem aquesta crònica agraint al dos jugadors del Benjamí B que van venir a jugar amb nosaltres, Alex y Sergi, el seu esforç.

Tanta mala sort junta és impossible, millor dit, era impossible fins aquest partit, MOLT BÉ JUGAT PEL CABRILS, la primera part ens van fer 3, si 3, però quantes vegades van xutar, pot ser que unes 10 ocasions clares. Moments del partit:
• Josep només començar el partit amb el 0-0 davant del porter sol, xuta, el porter para la pilota.
• David remata un córner amb tot l'avantatge per fer gol i se li va alt.
• Xuts creuats que es marxen fora.
• Uns altres que els para al porter (ni s’ho creia).
• L'entrenador contrari esbroncant als seus jugadors i dient-los que perquè jugaven tan malament, o és que en fer-ho nosaltres tan bé sembla que ells jugaven malament (el mateix que passa amb els contraris del Barça).
• Sergi i Àlex desbordant per les bandes i pressionant.
• Josep pressionant als defenses, no sabien què fer amb la pilota.
• David i Marc ajudant en aquesta pressió, passant la pilota amb criteri.
• Darrere Roger, Sergi i Jan tallant el poc que s'apropava,
Així i tot 3 contraatacs 3 gols, culpa de la distància que teníem en aquet primer quart entre la defensa i la mitja, rectificat des del 2º quart de manera perfecta.

Només un punt negatiu ens van fer un altre gol de córner, seguim sent tous i deixem entrar a rematar sense oposició a jugadors que ens arriben llançats des de darrere.
Si continuem en aquesta línia i defensem bé els córners arribaran les victòries, segur.

Una anotació personal, tots es van dutxar, en la meva època de jugador era obligatori. Encara que no tots portaven sabó, ho van compartir, però l'important és que tots es van dutxar junts després del partit, aquesta pràctica ajuda al fet que existeixi en el grup major:
• Companyerisme
• Amistat
• Cohesió
• Implicació

Si haguéssim vist l'actitud de tots els nens en el vestuari durant la dutxa i després i la poguéssim comparar amb la d'altres partits veuríem que gran diferència.

Crònica de José Prudencio, delegat del Benjamí A.