dilluns, 13 de desembre de 2010

Aleví C: Cabrils 6 - 6 Tiana

Només vosaltres teniu la solució!!!!!!

És evident que alguna cosa no funciona. Continueu-ho sent dos equips molt diferents en els
entrenaments i en els partits oficials. Durant els partits arronsem les cames i ens manquen les
forces i per el contrari en els entrenaments som durs i contundents. Tornem a fer la sortida de pilota des de la porteria amb un jugador menys. ¿què passa , que no té peus en Mohamed? ¿i els fores de banda? Senyors, que ja fa tres anys que juguem junts i encara no sabem aprofitar aquesta jugada.
Els nostres jugadors tenen grans qualitats, que ja han demostrat en diverses vegades. Individualment, són molt bons, ràpids i efectius. Però això només donarà fruits a partir del moment que es reconeguin ells mateixos com equip. Un jugador de futbol, no creix fins que no descobreix i gaudeix del treball de grup.

Pot ser el fet de que no podem entrenar quasi mai tots junts, pot influir en el rendiment. Una possible solució seria intentar entrenar un altre dia on estiguessin tots els jugadors, encara que aquest sacrifici només es podria considerar si tots ens comprometem a lluitar i treballar de veritat.

Per contrari i en defensa nostra, voldria dir que sempre que juguem un partit ajornat, ens trobem algun jugador contrari, clonat de l’increïble Hulk. No entenc la necessitat de posar un jugador que pugui marcar tres gols des de quasi la seva àrea d´uns fortíssims xuts. Aquest enrenou va provocar el caos en la nostra defensa, deixant uns forats incomprensibles als davanters contraris que van aprofitar per empatar i fins i tot posar-se per davant.

Finalment vam empatar de falta “in extremis”.
Contades vegades, els nostres jugadors van fer cas de les indicacions del mister, i així és molt difícil treure profit del resultat ja que encara no sabem llegir un partit. Cal reflexionar una mica entre tots. ¡¡¡¡¡ÀNIMS NOIS!!!!!

La propera setmana juguem contra el Sant Vicentí.

Per cert, avui, ¡FORÇA CABRILS! , ho teniu que dir vosaltres.
Crònica de Lluís Feixas.