En els esports d´equip, sobretot en el bàsquet, hi ha una jugada que en el moment de realitzar les estadístiques sobre el rendiment d´un jugador és molt important: parlem de les ASSISTÈNCIES. Una assistència és la última passada abans de realitzar una cistella, un gol, ..... Jugadors de bàsquet tan coneguts com Joan Carles Navarro (Memphis), Calderon (Toronto Raptors), o més propers com Ricky Rubio (Joventut) o Lakovic (Barça) són grans especialistes en aquesta faceta i provoquen amb el seu joc moltes cistelles dels seus companys. I per això no deixen de ser menys importants que els que fan les cistelles. Cal pensar que una bona assistència és mig bàsquet.
En el cas del futbol, tot i que no estan tan valorades, són molt importants. A vegades, una bona passada en el moment i lloc adequat permet a un company, i en definitiva, a l´equip, marcar un gol. Molts dels nostres jugadors tenen l´ànsia de marcar gols, de ser ells els protagonistes del partit. Hi ha vegades és més protagonista el porter, un bon defensa, el qui fa les passades de gol, que no pas el que es limita a empènyer la pilota dins la porteria. Us posaré un exemple. Ahir el Gabri va marcar un dels seus tres gols en una gran jugada d´equip. La reacció de la banqueta, els entrenadors (Pere i Albert), i fins i tot la graderia, no va ser precisament felicitar a qui va fer el gol, sino al central (Andrew) que des de la seva posició va fer una passada a l´espai, entre línies, per què el davanter només hagués de rematar la pilota a gol. La dificultat de la jugada, el mèrit, no va ser el gol, sinó la passada, l´ASSISTÈNCIA.
En el partit d´ahir aquesta falta de visió, de no volguer donar la jugada fàcil a un company ens va portar a què els nostres davanters i mitjos juguessin massa individualment, en definitiva, tal i com es coneix en l´argot futbolístic, que fossin uns XUPONS. Robavem la pilota i feiem un, dos, tres i fins a quatre driblings abans de donar-la a un company molt més ben situat: la jugada normalment acabava o perdent la pilota, o fent una passada defectuosa o en falta, però mai en gol. Així doncs, del partit d´ahir hem d´apendre una cosa: és tant important el què fa el gol com el què el dona.
El partit d´ahir va acabar amb victòria local per 8 a 3 enfront del CALELLA (Tres gols del Gabri, dos del Victor i un de l´Andrew, Edgar i Borja). Va ser la nostra segona victòria consecutiva i el partit en què més gols hem marcat en tota la lliga. Però si arribem a ser més llestos en atac, ens enduiem una victòria d´escandol. A la segona part, i després d´un 4 a 0, vam tornar a caure en els errors dels partits anteriors: manca de concentració i relaxament. Ja amb el resultat decidit, vam optar per intercanviar posicions en el joc.
I la setmana vinent ens espera el cuer, l´Olímpic de Malgrat. No ens he de refiar, doncs a la primera volta vam empatar a un amb molts problemes a casa nostra. El partit es celebrarà a Malgrat en DIUMENGE.
Ànims i a seguir treballant, sobretot en els entrenaments que és on realment s´aprenen les coses.
Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A
