Benjamí A: Cabrils 4 - 1 Montgat
Aquest ha estat un cap de setmana de joia i alegria.
El dissabte, per misteris de la Federació , el Benjamí A no va poder jugar el seu partit. Tot estava preparat i es va esgarrar, va ésser, un gerro d’aigua freda. Cal donar les gràcies als entrenadors del Benjamí C i els seus jugadors que, juntament amb els jugadors, entrenadors i coordinador del
Santvicentí , van fer el passadís als nostres campions.
¡Moltes gràcies!
Tot i així va seguir la celebració tal i com estava prevista. Juntament amb les seves famílies els jugadors van celebrar un dinar de germanor, tots uniformats amb uns polos que commemoraven el campionat de lliga.
L’entrenador els hi va fer entrega d’uns trofeus de campions i aquests, en agraïment a la seva paciència i el seu treball, i en nom de TOTS els pares, l’hi van correspondre amb un obsequi.
Nens i entrenadors també van rebre un pòster amb la foto de tot l’equip gràcies a la Marta B.
I una inesperada carta del coordinador Lluis Diaz, que ningú esperava, la qual ens va fer mullar el llagrimal a la majoria.
¡Tot plegat, fantàstic.!
Diumenge va arribar l’hora del partit, i com ja és habitual, els nostres contrincants havien crescut respecte la primera volta (al menys 2 ó 3). Els jugadors del Montgat són corpulents i força durs en les seves entrades. De tota manera, “els indomables” van posar en funcionament la màquina de fer futbol i poca cosa van poder fer els contraris.
Amb un Óscar en estat de gràcia en totes les seves jugades, tot i la diferència d’alçada amb el seu defensor, una davantera molt lluitadora (Pol, Pol. P, Joan i Ricard) i un Àlex molt incisiu , la defensa del Montgat , únicament allunyava les pilotes com podia.
Degut això, l’Enric ràpidament va dominar el mig del camp i el partit va estar controlat.
Una defensa inèdita, amb el Sergi de lateral esquerra ajudant al Pau i a l’Albert en certs moments, que va funcionar força bé, tot i la manca d’experiència.
I de sobte........ degut a la celebració i al contagi d’alegria, el Borja va realitzar un altre dels canvis que el caracteritza com imprevisible.... ... Albert a la porteria i Mohamed a la mitja punta. ¡ Bestial!!!!!!!
Al final del partit, C.E.CABRILS 4 - MONTGAT 1
¡¡¡¡¡Aspersors encesos per gaudir més de la festa i visca el campió!!!!!!
Voldria agrair en el Sergi i l´Albert el seu canvi de posicionament habitual per aquest partit i el comportament demostrat. També voldria agrair el suport del nostre president animant l´equip. Però sobre tot voldria agrair al coordinador la carta que ens va fer arribar pels jugadors , familiars i entrenador, que ben segur ens va fer entendre que” aquest equip junt és imparable a l’igual que indomable”.
La propera setmana juguem al camp del segon classificat, el Cirera, que ben segur ens estarà esperant amb floretes i felicitacions.
Algú es pot imaginar el que seria guanyar aquest partit i el campionat sense perdre ni un punt. Pocs equips poden dir que han fet aquesta gesta.
¡Som-hi nois!! ¡ FORÇA CABRILS!!!!!!!
Aquest ha estat un cap de setmana de joia i alegria.
El dissabte, per misteris de la Federació , el Benjamí A no va poder jugar el seu partit. Tot estava preparat i es va esgarrar, va ésser, un gerro d’aigua freda. Cal donar les gràcies als entrenadors del Benjamí C i els seus jugadors que, juntament amb els jugadors, entrenadors i coordinador del
Santvicentí , van fer el passadís als nostres campions.
¡Moltes gràcies!
Tot i així va seguir la celebració tal i com estava prevista. Juntament amb les seves famílies els jugadors van celebrar un dinar de germanor, tots uniformats amb uns polos que commemoraven el campionat de lliga.
L’entrenador els hi va fer entrega d’uns trofeus de campions i aquests, en agraïment a la seva paciència i el seu treball, i en nom de TOTS els pares, l’hi van correspondre amb un obsequi.
Nens i entrenadors també van rebre un pòster amb la foto de tot l’equip gràcies a la Marta B.
I una inesperada carta del coordinador Lluis Diaz, que ningú esperava, la qual ens va fer mullar el llagrimal a la majoria.
¡Tot plegat, fantàstic.!
Diumenge va arribar l’hora del partit, i com ja és habitual, els nostres contrincants havien crescut respecte la primera volta (al menys 2 ó 3). Els jugadors del Montgat són corpulents i força durs en les seves entrades. De tota manera, “els indomables” van posar en funcionament la màquina de fer futbol i poca cosa van poder fer els contraris.
Amb un Óscar en estat de gràcia en totes les seves jugades, tot i la diferència d’alçada amb el seu defensor, una davantera molt lluitadora (Pol, Pol. P, Joan i Ricard) i un Àlex molt incisiu , la defensa del Montgat , únicament allunyava les pilotes com podia.
Degut això, l’Enric ràpidament va dominar el mig del camp i el partit va estar controlat.
Una defensa inèdita, amb el Sergi de lateral esquerra ajudant al Pau i a l’Albert en certs moments, que va funcionar força bé, tot i la manca d’experiència.
I de sobte........ degut a la celebració i al contagi d’alegria, el Borja va realitzar un altre dels canvis que el caracteritza com imprevisible.... ... Albert a la porteria i Mohamed a la mitja punta. ¡ Bestial!!!!!!!
Al final del partit, C.E.CABRILS 4 - MONTGAT 1
¡¡¡¡¡Aspersors encesos per gaudir més de la festa i visca el campió!!!!!!
Voldria agrair en el Sergi i l´Albert el seu canvi de posicionament habitual per aquest partit i el comportament demostrat. També voldria agrair el suport del nostre president animant l´equip. Però sobre tot voldria agrair al coordinador la carta que ens va fer arribar pels jugadors , familiars i entrenador, que ben segur ens va fer entendre que” aquest equip junt és imparable a l’igual que indomable”.
La propera setmana juguem al camp del segon classificat, el Cirera, que ben segur ens estarà esperant amb floretes i felicitacions.
Algú es pot imaginar el que seria guanyar aquest partit i el campionat sense perdre ni un punt. Pocs equips poden dir que han fet aquesta gesta.
¡Som-hi nois!! ¡ FORÇA CABRILS!!!!!!!
Crònica de Lluís Feixas, cronista dels campions!!
