Benjamí A: Cirera 4 - 2 Cabrils
Sense dubte, un dels millors partits de la temporada.
Cal felicitar al Cirera pel bon partit disputat el dissabte. Va ésser una lluita de poder a poder.
El Cabrils va començar un partit molt seriós, apretant de valent en la seva línea més avançada. Tant és així que als deu minuts el resultat era favorable als cabrilencs per 0 a 2, gols de l’Enric, desprès d’una ràpida jugada per la banda dreta i del Sergi d’un fort xut, també per la banda dreta.
En aquells moments , l’esperit dels nostres era de poder i força, i el Cirera estava desesperat intentant desfer-se de la pressió dels nostres davanters. En aquells moments calia mantenir aquesta pressió per seguir trencant el seu joc.
Desprès del primer canvi, i fruit del fort ambient aconseguit pels seguidors del Cirera que no van deixar en cap moment d’animar i empènyer el seu equip, els nostres davanters entrants es van quedar engarrotats i van afluixar en la pressió i l’ajut de la sortida de la pilota. Tant es així que poc a poc el Cirera va començar a desplegar el seu joc , ordenat i efectiu. Hi ha que reconèixer el gran nivell de joc col·lectiu que desplega aquest equip.
En canvi nosaltres vam entrar en una dinàmica derrotista i érem incapassos de treure la pilota jugada. La nostra davantera ja no ajudava a obrir espais per treure la pilota i en lloc de demanar la pilota ens amagàvem al darrera de la seva organitzada línea de defensa.
En l’últim quart del partit vam intentar tornar a pressionar, però ells anaven molt crescuts i la nostra sortida de pilota era molt deficitària. Fruit d’això, i enlloc de tornar a buscar les nostres ràpides bandes, vam començar a jugar individualment, xutant des de molt lluny i en últim moment donant unes passades molt llargues i desmesurades. Dos mans fantàstiques del seu porter, van mantenir el resultat final de CIRERA 4 - CABRILS 2.
Conclusió.- Un gran partit. Millor el joc col·lectiu que l’individual. Som els campions i no hem de tenir tanta por a la pressió.
Finalment, i per posar un però, hagés estat bonic i esportiu que el Cirera hagués fet el passadís als campions a l’inici del partit.
Crònica de Lluís Feixas, "delegat" i cronista dels CAMPIONS!!!
Sense dubte, un dels millors partits de la temporada.
Cal felicitar al Cirera pel bon partit disputat el dissabte. Va ésser una lluita de poder a poder.
El Cabrils va començar un partit molt seriós, apretant de valent en la seva línea més avançada. Tant és així que als deu minuts el resultat era favorable als cabrilencs per 0 a 2, gols de l’Enric, desprès d’una ràpida jugada per la banda dreta i del Sergi d’un fort xut, també per la banda dreta.
En aquells moments , l’esperit dels nostres era de poder i força, i el Cirera estava desesperat intentant desfer-se de la pressió dels nostres davanters. En aquells moments calia mantenir aquesta pressió per seguir trencant el seu joc.
Desprès del primer canvi, i fruit del fort ambient aconseguit pels seguidors del Cirera que no van deixar en cap moment d’animar i empènyer el seu equip, els nostres davanters entrants es van quedar engarrotats i van afluixar en la pressió i l’ajut de la sortida de la pilota. Tant es així que poc a poc el Cirera va començar a desplegar el seu joc , ordenat i efectiu. Hi ha que reconèixer el gran nivell de joc col·lectiu que desplega aquest equip.
En canvi nosaltres vam entrar en una dinàmica derrotista i érem incapassos de treure la pilota jugada. La nostra davantera ja no ajudava a obrir espais per treure la pilota i en lloc de demanar la pilota ens amagàvem al darrera de la seva organitzada línea de defensa.
En l’últim quart del partit vam intentar tornar a pressionar, però ells anaven molt crescuts i la nostra sortida de pilota era molt deficitària. Fruit d’això, i enlloc de tornar a buscar les nostres ràpides bandes, vam començar a jugar individualment, xutant des de molt lluny i en últim moment donant unes passades molt llargues i desmesurades. Dos mans fantàstiques del seu porter, van mantenir el resultat final de CIRERA 4 - CABRILS 2.
Conclusió.- Un gran partit. Millor el joc col·lectiu que l’individual. Som els campions i no hem de tenir tanta por a la pressió.
Finalment, i per posar un però, hagés estat bonic i esportiu que el Cirera hagués fet el passadís als campions a l’inici del partit.
Crònica de Lluís Feixas, "delegat" i cronista dels CAMPIONS!!!
