Club Esportiu Cabrils

Aleví C: F.P.E.Mataró 2 -2 Cabrils

AQUEST NO ES EL CAMÍ!!!

Poques vegades faig crònica del partit però crec que aquesta setmana es necessari desprès del partit de diumenge, vull fer una gran reflexió esperant que algun dels meus jugadors ho llegeixi ( que crec que seran molt pocs per no dir cap), aquest diumenge hem jugat contra el penúltim i com ja m’esperava l’equip ha sortit adormit, confiat i si més hi havia un ambient de caràcter “sobrat” que es diu en el futbol ja en l’escalfament i en el vestuari amb moltes bromes i tonteries com si abans de jugar ja haguéssim guanyat o si més no era la sensació.

-Primer de tot nois els grans jugadors que vosaltres veieu a la televisió han jugat contra grans equips i contra petits equips, han hagut de treballar molt més de lo que us penseu, tot i les seves grandíssimes qualitats tècniques que tenen, ha estat en els partits que jugaven contra equips que podien ser els últims o no tan divertits com pot ser jugar contra el primer o bons equips en el que havien de córrer més que mai i demostrar que el que ells volien era jugar a FUTBOL!! contra el primer i contra el últim.

-Segon tema, en aquest equip juguem tots és a dir tan els que estan jugant com els que estan al “banquillo”, que la pilota l’hem de passar tots, que no és el millor el que marca gols ni vol dir que hagi estat el millor ni molt menys si penseu això aneu molt equivocats!! Si no confiem amb el company que tenim al cantó, no jugarem a re, no farem passes, ni combinacions ni RE per poder fer bé les coses bé. Hem de deixar anar la pilota abans, hem de córrer, hem de treballar, hem de saltar, hem de lluitar, no hem de tenir por, farem faltes, rebrem faltes i tantes coses més nois però això es futbol i si no esteu disposats a fer això no anirem enlloc, perquè no es tracta de temes individuals en l’aspecte tècnic, tàctic i qualsevol aspecte específic del futbol, estic parlant de temes BÀSICS nois d’aquest esport sense això no podreu fer res mai en el futbol.

-Tercer tema: Com a entrenador vaig poder gaudir d’un partit de PRIMERA DIVISIÓ d’aleví, és a dir un any més que els nostres jugadors, el partit era entre el MATARÓ i l’ESPANYOL, vaig poder disfrutar de veure com un equip replet de jugadors amb una grandíssima qualitat individual com eren els de l’Espanyol i en canvi el seu joc eren dos o tres toques i combinacions realment espectaculars, era un equip que a qualsevol persona que li agradi el futbol es quedaria assegut mirant el partit. Amb això vull dir, els nois que vam veure ( com ja he dit jo i realment molt pocs jugadors del meu equip li va importar que estès jugant l’ESPANYOL, senyors l’ESPANYOL una de les millors canteres no de Catalunya, ni d’ESPANYA, de TOT EL MÒN!!! I a molts dels meus jugadors els hi va ser completament igual), no em vull desviar realment del tema perquè tinc moltes coses a dir i no em vull extendre. He obert el aquest tercer tema perquè tenim la gran sort de tenir un Aleví que va líder en el seu grup i està molt fort, és a dir amb possibilitats de pujar de categoria, per lo tant l’any que ve estaríem a tercera divisió, una lliga més competitiva, amb un gran salt tècnic i sobretot amb un grandíssim sacrifici per part de tothom, des de estar tots els dies dels entrenaments (siguin dos i en molts casos tres dies a la setmana) i per suposat els CAPS DE SETMANA!! Però nois si no fem un joc en equip, no cada un la seva guerra i com marco gols jo sóc el millor, no farem res bé.

-NOIS DE L’ALEVÍ C DEL C.E CABRILS, ENS HEU DEMOSTRAT QUE SOU CAPAÇOS DE LO MILLOR I DE LO PITJOR, HEU DEMOSTRAT DE LO MILLOR QUAN HEU PARTICIPAT TOTS I HEU DEMOSTRAT LO PITJOR QUAN NOMÈS ALGUNS JUGADORS US HEU EMPENYAT EN FER-HO TOT. Espero que algun dels meus jugadors ho llegeixi i es posi les piles, perquè tenim MOLT DE TREBALL PER FER!!! Fins aquí la meva reflexió.

FORÇA CABRILS.

Crònica de Borja Bou, entrenador de l'Aleví C.

Així no anem enlloc.

De poc serveix fer uns grans partits contra els primers classificats i els màxims rivals si desprès llencem els partits més fàcils. Possiblement aquest ha estat un dels pitjors partits que hem jugat aquesta temporada.

Únicament es salvaria la línea defensiva ben treballada pel Pol Pons i l’Enric. La resta de l’equip no ha jugat a res. Tothom anava per lliure i sense companys. Si no juguem com un equip, no farem res. Torna a mancar la confiança en els companys. No acompanyem les jugades dels nostres, no obrim espais, ... Continuem sense saber jugar els fores de banda. Les jugades de corners, són un descontrol, i la sortida de pilota és molt limitada. Els nostres extrems, eren els més ràpids i actualment són els més estàtics. Aquest fet limita moltíssim la sortida de la pilota. Durant tot el partit, la pèrdua de posició ha estat una constant.

Cal reflexionar en el joc. Si no juguem com un equip, l’any vinent ens destrossaran.

En fi ... ¡Força Cabrils!.

Crònica de Lluís Feixas.