dilluns, 20 d’octubre de 2008

CABRILS 1-UNIFICACIÓ BADALONA 2

Segona vegada que aquest any el 1º equipdel C.E.CABRILS no puntua, malgrat el bon treball i joc desplegat per l’equip durant tot el partit.El partit va començar amb una gran jugada per banda dreta del Cabrils, que va finalitzar en un centre a porteria i que es va arribar a rematar, fins a dues vegades consecutives sense tenir cap èxit. Com és habitual en la categoria, ens vàrem trobar un altre cop amb un equip que no volia jugar des de darrera i això va fer que l’equip local agafés el ritme i la conservació permanent de la pilota. L’equip visitant amb una tècnica limitada en línea defensiva i amb un gran potencial tant tècnic, com tàctic per part dels jugadors del mig del camp i de la davantera, buscaven contínuament el joc directe i quan tenien la pilota en el mig del camp protagonitzaven moviments de gran perillositat, encara que no van arribar a porta en cap jugada. Fins que després d’una falta lateral a favor de l’equip visitant es va avançar en el marcador mitjançant un cop de cap. El Cabrils volia igualar el partit i mantenia el domini de la pilota, fins que en una jugada vertical i aprofitant una errada dels dos centrals, en Gonzalo va aconseguir l’empat.La segona part no va ser tant vistosa, no existia un equip que dominés amb cert perill i l’àrbitre després d’una primera part desastrosa, va començar a xiular un partit que no existia en el camp (per part dels dos equips). Finalment, va expulsar a un jugador del Cabrils, quan prèviament podia haver expulsat a un jugador visitant, als cinc minuts el Badalona Sud aprofitant una falta a prop de la frontal va posar el 1 a 2 definitiu al marcador.Els àrbitres, hi són per fer una feina molt complicada. En ocasions s’equivoquen i és normal perquè no poden veure-ho tot i són humans, però el que no puc arribar a entendre, és que alguns àrbitres xiulin atemorits, en funció de l’equip que li toqui d’arbitrar. Si pateixen aquesta por, que és totalment comprensible, perquè és la forma de fer d’alguns clubs, s’haurien de repensar si arbitrar partits és el que realment volen o si més no, que facin una queixa formal davant del comitè d’àrbitres o la federació. EN OCASIONS NO SÓN ELS ÀRBITRES QUE XIULEN MALAMENT, MOLTES VEGADES LA COACCIÓ D’ALGUNS CLUBS, FAN DE LA VIOLÈNCIA LA SEVA CARTA DE PRESENTACIÓ.SI VOLEM RENTAR LA CARA AL MÓN DE L’ESPORT, TOTHOM HAURÍEM DE COMENÇAR A FER ALGUNA COSA.

Crònica i fotografia d´Albert Sànchez, entrenador del 1º equip