diumenge, 12 d’octubre de 2008

PARTIT SENSE HISTÒRIA

Primer partit de la temporada superat amb un pobre joc, però amb un bon resultat (Valldèmia 0- Cabrils 4), disputat en un camp molt petit amb un terreny de joc de terra (ara ja poc habitual per aquestes generacions de joves jugadors) al qual no hi estem acostumats (qui ho diria fa uns anys). Partit resolt per les individualitats i no pas pel joc de conjunt (cosa que crec que no és bona pel creixement del grup, però és un recurs a utilitzar en determinades ocasions, quan el guió ho requereix). Segueixo dient que encara tenim molta feina a fer (potser més conceptual que no pas pràctica). A remarcar, la gran quantitat de canvis que he hagut de fer per trobar un equilibri entre l’atac i la defensa i això és perquè ens oblidem molt fàcilment de la tasca que ha de desenvolupar cadascú pel benefici del grup, i un cop haguem resolt (ja sigui a favor o en contra) el partit, ja podrem intentar brillar una miqueta mes en “plan” individual . Recordem: Primer el col·lectiu i desprès l’individua’l. En fi, que sumar sempre és bo (tant a nivell de punts com a nivell d’experiència...... ). Per acabar us voldria fer una pregunta, de que serveix assajar unes coses en els entrenaments, si desprès en el camp ni tan sols ho intentem?. Em refereixo a la sortida a l’atac pel centre ......eh pivots !!!!!!!
FORÇA CABRILS.







Crònica d´Albert Abril, entrenador del Benjamí D
Fotografia gentilesa d´Agustí Felip i Lluís Feixas