dijous, 9 d’octubre de 2008

ENS QUEDA MOLTA FEINA PER FER

Partit per aprendre.
No faré la típica crònica d´un partit de futbol (no em ve de gust). Avui us escriure unes, diguem-ne, “normes” o si voleu “consells” que un entrenador amb va fer a l’equip del qual jo formava part i que espero que us facin reflexionar, tant a pares/mares com a jugadors/jugadores (si em perdoneu l’atreviment, no només va dirigit al meu equip, si no que es pot aplicar a qualsevol categoria del Club, tant els que comencen com als que ja fa anys que practiquen aquest esport):
.
1.- Quan entris al vestidor, treu-te la roba del “JO” i posa´t la samarreta de l’equip.
2.- Surt sempre al camp a donar-ho tot i pensant que els teus companys també ho estan fent.
3.- No intentis guanyar TOT SOL el partit, el guanyen o el perden TOTS.
4.- Hi ha molts bons jugadors, però hi ha molt pocs equips bons.
5.- En el futbol, l’únic “miracle” que hi ha és el treball constant.
6.- Si no “SENTS” el futbol, no val la pena que entrenis, perquè mai no milloraràs.....
7.- L’entrenament fora del camp és també molt important donant a cada sistema allò que li es més necessari:
* A la vista , llum suficient.
* Als pulmons , aire pur.
* Al cos, menjar sa i regulat.
* I al sistema nerviós un bon descans.
8.- Tothom que participa en un joc HA DE SABER les seves regles.
9.- Respecta “sempre” a tothom : àrbitre, jugadors (tan del nostre equip com del rival), públic........i SERAS SEMPRE RESPECTAT.
10.- La vida és quelcom més que un partit de futbol. Lluita, treballa per arribar el més lluny possible en el teu esport preferit, però sent sempre un “cavaller” i un bon esportista.
.
Fora bo que si, aquests 10 punts els llegiu algun pare/mare, els comentéssiu amb els vostres fills (potser us sorprendrien amb els comentaris). Deixant de banda aquest aspecte més social que no pas esportiu, haig de dir que aquest partit a mi m’ha servit per donar-me un toc d’atenció, ja que potser estic descuidant alguns apartats de la meva feina i m’encoratja a seguir treballant amb mes il·lusió i esforç.
Crònica d´Albert Abril, entrenador del Benjamí D