dimarts, 6 d’octubre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 5 – 1 CF Canet 4ª Jornada

(Dissabte dia 3 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)


QUE PASSI EL SEGÜENT!

Això és el que semblen dir els jugadors del Cabrils quan juguen a casa. Dos partits a casa, dues golejades de mèrit.

Doble penalti

El partit va començar millor impossible: bon joc del Cabrils i penalti a favor. Aquest penalti va ser transformat per D.Rosas (1-0); qui, cal recordar, la setmana anterior va fallar la pena màxima al nefast desplaçament a Molinos. Amb l’1 a 0 en el marcador el Canet va adquirir uns nous aires; possiblement un intent de reacció que donava la sensación de ser envà. Però no va ser així i van provocar, novament, el segon penalti del match. Aquest penalti (imatge) va suposar l’empat (1-1) i, en conseqüència, la ràpida i sorprenent reacció d’un Canet que semblava voler mostrar els seus credencials. Però, res. Durant uns 10 minuts el partit va ser un anar i tornar dels dos equips; tot i que aquest anar i tornar va estar marcat pel típic control de possessió dels cabrilencs i les pilotes llargues del Canet. Però aquesta primera part havia de deparar dues sorpreses més: La primera de totes va ser la que es refereix al defensa del Cabrils Edu Prieto, qui va ser expulsat per una doble groga més que discutible (dues faltes: dues tarjes). La segona sorpresa, en aquest cas positiva, va ser un remat de cap de J.Llorente “Tifa”, que va significar el 2-1. Un marcador que premiava el treball dut a terme pels homes de l’Albert i que, en definitiva, donava certs aires de positivisme a un partit que, amb l’expulsió de Prieto, es podria haver complicat molt i molt.

Segones parts de luxe

Queda força clar que el Cabrils és un dels equips que millor està físicament; doncs és a les segones parts on arriba el seu clímax futbolístic. És a les segones parts on els cabrilencs acaben decantant(o ho intenten, com a Molinos o Llavaneres), amb gols i joc, la balança al seu favor.
En aquest cas, la segona part contra el Canet va tenir molt més mèrit que qualsevol altra, ja que el Cabrils, després de les expulsions de E.Prieto, Sofi2, i Joan Díaz (totes per doble groga), va acabar el partit jugant amb tant sols 7 jugadors de camp (més el porter). Aquesta anècdota bé li podria haver costat ben cara, ja que una nova expulsió hagués suposat la pèrdua inmediata del partit per 0-3. Per sort, i amb el partit ben controlat, els jugadors locals van aguantar magníficament i van tancar la segona part amb 3 gols més. Possiblement el més important d’aquests va ser l’aconseguit, novament, per D.Rosas; qui va aprofitar un refús de la defensa visitant per foradar, amb un xut potent, la xarxa de l’equip rival. Aquest gol va significar el 3-1 i la sentència definitiva en el marcador d’un partit que, amb el 2 – 1 i jugant amb dos jugadors menys, es podria haver complicat de mala manera. Finalment el marcador de 3-1 va ser maquillat en dues ocasions més: el 4-1 va arribar després de que Illa transformés un penal provocat per Sofi; i el 5-1 va venir en una jugada de contraatac on D.Casany, amb una excel•lent baselina, tancava un marcador escandalós que dóna una empenta gegant als cabrilencs.

L’ambient de grup és l’antídot perfecte

Si la setmana passada ens queixàvem de falta de precisió, en aquesta jornada tot el contrari: ni més ni menys que 5 van ser les vegades que el porter del Canet va haver de recollir la pilota de dins la seva porteria. El 5 a 1 deixa força clar que aquest Cabrils és un equip en plena progressió, un equip que, partit rere partit, va maquillant els errors comessos en els anteriors. El més positiu de tot, a part dels resultats, és que aquesta progressió es deu, possiblement, a l’ambient de grup que es respira en aquesta plantilla, un ambient que es veu reflexat en forma de bona sintonia dins i fora del terreny de joc.


GOLS: D.Rosas (p), J.Llorente, D.Rosas, E.Illa, D.Casany.