EL FUTBOL ÉS UN ESPORT DE GRUP, I COM A TAL , HEM DE RESPECTAR ALS COMPANYS.
A aquestes alçades de la competició, no pot ser que en la convocatòria faltin cinc jugadors.
Si no és per la col·laboració de dos jugadors, Jan del Benjamí B i Josep P. del Benjamí C, (els quals van fer un partit fantàstic), no haguéssim pogut jugar, i guanyar, el partit.
Un esport de grup, significa anar tots a una, que ens hem d’organitzar per no malmetre el grup. Els partits del cap de setmana, són un reflex de la poca feina feta durant la setmana.
Això últimament s’està convertint en una cadena:
Jo sóc el millor i vinc als entrenaments a vacil·lar.
No faig cas per que ja ho sé tot.
I Si tu ,no vols aprendre,..., jo no vull ensenyar.
Tot plegat,.... ¡¡¡¡Es verdaderament vergonyós!!!!!
Sincerament, jo sóc del parer que més d’un hauria de plantejar-se , si vol jugar a futbol aprendre, o únicament vol passar l’estona. Si és així, hi ha molts jugadors en els equips de primer any , que ens donarien més satisfaccions i bon joc , i al mateix temps podrien lluitar amb ganes per un títol de lliga realment merescut.
(Haig de dir, que actualment estic entenent la desesperació de l’Albert Abril en anys anteriors.)
El partit va ser un reflex del funcionament global de l’equip. Semblava que començàvem amb força , contra un rival completament tancat en defensa. De fet, quan vam arribar, ells estaven entrenant una mena de mur defensiu amb desplaçaments a banda i banda. Possiblement ens tenien por ,degut al resultat de la primera volta. ( aleshores, encara jugàvem a futbol).
Poc a poc , i com a resultat de la nostra mala col·locació i poca fluïdesa i velocitat en el joc, ells van començar a contraatacar molt tímidament.
Com ja és habitual, a la mitja part, l’entrenador es deixa la veu explicant les possibles errades i males actuacions que havíem de corregir.
La segona part semblava anar millorant poc a poc, tot i demostrar en alguns casos un estat de forma molt baix.
Finalment, i com ja va sent habitual, TERMINATOR PAU, va aconseguir un gran gol, d’un xut llunyà, amb un pel de fortuna. A partir d’aquell moment, tot va canviar. Velocitat per les bandes, molt de treball per part del J.Prudencio i el Jan Gea i bones definicions dels davanters amb l’ajut del col·legiat que ens va regalar un penal inexistent, materialitzat perfectament per el Ricard.
¡Cal reflexionar i treballar de valent per demostrar de veritat que volem ser campions!
¡Força Cabrils.!!!!!
Lluis Feixas..- Cronista crític i molest.
