II TORNEIG F7 BENJAMÍ DE SANTVICENTÍ

Avui dissabte s´ha celebrat a Sant Vicenç de Montalt el II Torneig de Futbol 7 Benjamí organitzat pel Club de Futbol Santvicentí, amb la presència de 12 equips (Pineda, Argentona, Cirera, Cabrera, Premià de Dalt, Alella, Sussanenc, Tordera, tres del Sanvicentí i el C.E.Cabrils). S´ha donat inici a una competició organitzada en 4 grups de tres equips on els dos primers de cada grup passaven a jugar per la tarda els quarts de final. El C.E.Cabrils estava en el grup del Cirera i del Cabrera. Es tractava de partits de dues parts de 12 minuts, és a dir, molt curts i molt intensos on els errors es pagarien cars, doncs no hi hauria temps per reaccionar.
El primer partit ens ha enfrontat al Cirera, on hem perdut per 5 a 2 (Edgar i Miguel Angel). Tres errors greus (dos iguals a la sortida d´un corner) ens han fet anar a remolc sempre, tot i no ser l´equip contrari superior a nosaltres. En el segon partit (Cabrera) necessitavem una victòria si voliem seguir en competició, i després d´un gran partit hem guanyat per 3 a 0 (Edgar, Ferran i Victor). En aquest segon partit el nostre joc d´equip ha millorat molt.
Passavem a jugar els quarts com a segon de grup i en els encreuaments ens esperava un rival fort i dur (Argentona). Amb poc temps per dinar (45 minuts) ja estavem de nou a la gespa per jugar. Ha sigut el millor partit de tots tres, gran joc col.lectiu, molt bon posicionament i gran treball i desgast. En una errada defensiva ens han fet l´1 a 0 però el resultat just era d´empat. A l´últim minut i amb 1 a 0 al marcador, corner favorable al Cabrils. Ens ho havíem de jugar tot per el tot i hem enviat a tots els homes a rematar. No ha pogut ser i en el següent contratac, ja amb el temps esgotat, l´Argentona ha posat el 2 a 0 definitiu. Gran decepció entre els nostres jugadors doncs no havien aconseguit el premi al seu gran treball, passar a les semifinals. Molt bon torneig, de menys a més i acabant exibint un gran joc sobretot de cara al futur esperançador que ens espera l´any vinent.
El torneig ha sigut guanyat pel Benjamí A del Santvicentí, segón el Premià de Dalt i tercer el Cirera. Moltes felicitats a tots i agraïr la col·laboració des de la banda de l´Albert Abril.

Presentació dels diferents equips

Jugadors del C.E.Cabrils (faltava el Nico)

Entrega de trofeus: copa i medalla per cada jugador

Foto final torneig Equips participants en el torneig

El nostre benjamí

Gran diada de futbol i germanor

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí

Fotografia gentilesa de Alex Mendo

BON FINAL DE LLIGA

En partit corresponent a la última jornada de lliga de la categoria Pre-benjamí, el resultat final fou de SANT POL 0- C.E.CABRILS 19. El resultat ho diu tot.
Sabíem que podria ser un partit fàcil i així ha estat, és per això que hem aprofitat per fer coses que normalment no fem i que també formen part de l´aprenentatge esportiu, com per exemple que els jugadors vagin provant diferents posicions (encara que no ho sembli ho hem fet al llarg de la temporada amb diferents jugadors, amb uns més i amb d’altres menys, perquè no tothom està preparat per fer-ho i crec que pot ser contraproduent si ho fas sense que el jugador hagi adquirit uns mínims i això s’aconsegueix en els entrenaments i no en els partits).
També hem variat la feina per línies, és a dir, que els que juguen al davant (reben el pase i finalitzen les jugades) passessin a fer-ho al darrera (i així poder donar el pase i començar les jugades), i a l´inrevés, els de darrera al davant (i tenir la possibilitat de marcar gol que és el que més agrada a tot jugador .......).
Bé, s’ha acabat la competició oficial, però no la temporada , per tant hem d´aprofitar els dies que ens queden per seguir creixent i preparar la temporada vinent.

GRACIES PER “TOT”

Crònica d´Albert Abril, entrenador del Pre-benjamí A

FINAL ESPERANÇADOR

Aquest matí el Benjamí A ha donat per acabada la lliga 2007/08 amb una victòria enfront la Juventus de Mataró per 3 a 2. Així doncs hem acabat la lliga tal i com la varem començar, amb una victòria, però sobretot amb unes grans perpectives de futur. Avui era un partit per disfrutar, doncs al no tenir cap tipus de presió en la classificació haviem d´intentar despedir-nos de l´afició amb el nostre millor futbol. Endarrera queden 8 mesos de treball, tres entrenaments setmanals i el fruit s´havia de veure. I avui ha estat un gran partit, amb alternatives en el marcador, on potser el resultat just hauria sigut un empat, però que finalment ens hem endut pel gran treball, esforç i sacrifici, però també pel bon joc que han fet els 10 jugadors convocats. Cal lamentar la baixa del Borja, Nil i Tomàs, que per diferents motius no han pogut participar de la festa però que també són mereixedors d´aquest reconeixament al treball fet al llarg de l´any.
La temporada l´acabem en una meritòria 10ª posició (de 16 equips), per un global de 41 punts (12 victòries, 5 empats i 13 derrotes), 76 gols a favor (la nostra assignatura pendent, 6è equip menys golejador de 16) i 93 en contra (7è equip menys golejat de 16). Potser el nostre lloc a la classificació hauria de ser entre el 4º i el 8º si haguéssim sigut més regulars, però segurament els altres equips els ha passat el mateix. Però el balanç de la temporada ha sigut molt positiu: hem aconseguit un grup de jugadors implicats en el què feien, treballadors, lluitadors i amb moltes ganes d´apendre i millorar. I hem sembrat les llavors per la temporada vinent on hem de buscar fites superiors. No dic guanyar la lliga, doncs això és molt difícil i has de tenir a part de bon joc molta sort, sinó de lluitar per ella, estar des de la primera jornada allà al davant. Però recordeu: per aconseguir aquest objectiu cal treballar des del primer a l´últim dia, entrenament darrera entrenament. Només amb treball, esforç i dedicació, i una miqueta de sort, els èxits vindran. Els diamants els tenim, només falta polir-los. I per això estan els entrenadors, per treure el millor de vosaltres: només cal que confieu en ells.
I ara a disfrutar aquestes 4 darreres setmanes d´entrenament que ens queden, gaudir de la diada del club (7 de juny) i a demostrar tot el vostre potencial per la configuració dels 3-4 benjamins que tindrem l´any vinent. Volem que ens poseu difícil la nostre elecció: per tant, a treballar de valent.
MOLTES FELICITATS A TOTS.
SOU ELS MEUS CAMPIONS

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A

Fotografia gentilesa de Greg Oliveau

ADEU PLANA DE VIC

Aquest dissabte l'aleví del C.E.Cabrils ha aconseguit la darrera victòria de la temporada davant d'un Sant Miquel de Balenyà que no ha tingut gaire presència al camp per un contundent 0 a 8. Ha sigut l'últim partit de la temporada i l'últim que fem fora de la zona del maresme. Vull donar les gràcies a tots els pares que s'han implicat en aquestes trajectòries que ens ha servit per saber més geografia sobre Catalunya a part de jugar a futbol. També vull destacar la primera i última targeta groga per part de Imran que li han mostrat en aquest partit. Així que família ens veiem el dia de la diada i recordeu que els entrenaments continuen.

ADÉU!!!!! i GRACIÈSS!!!!

ÚLTIMA JORNADA DE LLIGA

Aquest proper dissabte, tots els equips del futbol base del C.E.Cabrils disputaran els seus últims partits de la lliga 2007-08. Serà moment, doncs, de fer balanç.

Tot i així, i degut als diferents tornetjos i partits amistosos a celebrar a posteriori, els entrenaments seguiran amb tota normalitat fins el divendres 20 de juny.

MOLTES FELICITATS CAMPIONS

Ahir diumenge el Benjamí A del C.E.CABRILS va tenir el plaer i l´honor de jugar amb la FUNDACIÓ PRIVADA ESPORTIVA DE MATARÓ, equip que es proclamarà campió de la lliga sense cap mena de discusió i demostrant un futbol molt superior a la resta dels equips. Amb uns números espectaculars de 28 victòries en 28 partits, 315 gols a favor i 16 en contra (una mitjana de 12 a 0/1), però sobretot amb un joc molt disciplinat tant tècnica com tàcticament, tant els meus jugadors i com jo mateix us volem felicitar per la gran temporada que heu fet i pel titol aconseguit.

FELICITATS FUNDACIÓ.!!!

El partit el vam plantejar com un premi a la gran temporada feta pels nostres jugadors (tan pels convocats com pels no convocats). Que intentessin per una banda disfrutar jugant amb el campió, però per una altra intentant posar en pràctica en el camp tot allò que han treballat i aprés durant quasi 9 mesos d´entrenament. En el partit d´anada només ens van guanyar per 6 a 0 (el menor nombre de gols encaixat per algun dels 14 equips de la categoria), però ens vam limitar a posar l´autobus i `practicament no varem sortir del mig camp. En aquesta ocasió l´objectiu era juga´ls-hi de tu a tu, intentar almenys 1 gol.. Però entre que ells van sortir molt concentrats (3 a 0 en 8 minuts) i nosaltres amb la por al cos, vam arribar amb un clar 7 a 0 a la mitja part. Durant la primera part hem tingut alguns simptomes de bon joc, però la pressió del rival que teníem enfront ha fet que cada cop juguessim més encongits.
Ja a la segona part he intentat motivar als jugadors, començavem un nou partit amb 0 a 0 i a veure si erem capaços de fer-ho millor. I si, s´han tret la por de sobre, han començat a jugar futbol, però sobretot ens han deixat entreveure el futur esperançador que tenim per davant. Només ens han marcat un parcial de 2 a 0 per un resultat final de 9 a 0. I hem d´estar molt contents, doncs entre els dos partits (anada i tornada) em sigut amb diferència l´equip ménys golejat (només 15 gols en contra). I si tenim en compte que ells tots eren de segon any i nosaltres tots de primer, encara més. Llàstima que no els hi marquéssim cap.
Jo vaig marxar del partit amb molt bon gust de boca i molt content, primer pels jugadors que tinc i pel futur optimista que ens espera, i en segon lloc pel reconeixament post partit fet per dos pares de l´equip contrari no només pel joc dels nostres jugadors, sinó de reconeixament cap a la tasca de l´entrenador, una cosa poc habitual en els temps que correm. Normalment dels entrenadors ningú s´enrecorda, i quan s´enrecorden sempre és en negatiu (ens queixem que el meu fill juga poc, que no el convoquen, que quina tàctica més rara que ha fet, que aquest juga més que l´altre, que ...........). I heu de pensar que som una part important en la formació dels vostres fills. Els entrenadors, de tant en tant, també necessitem que ens motivin des de fòra per seguir endavant amb la nostra tasca.

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A
Fotos gentilesa de Greg Oliveau

SI MÉS NO, PARTIT ENTRETINGUT

Dissabte el Pre-benjamí A va disputar enfront la Fundació P.E. de Mataró l´últim partit (oficial) d’aquesta temporada en el nostre Camp, que hem superat clarament, dominant en tot moment el “tempo” del partit per un resultat final de 9 a 4. Es ben cert que al principi de l’encontre hem tingut les ja característiques i habituals indecisions i el marcador ha estat força ajustat, fent que el rival es creixes i anés agafant confiança, cosa que per l’espectador es bo ja que fa mes atractiu el partit, perquè si no es converteix en un monòleg i els resultats i el joc son d’escàndol. No soc partidari de destacar individualment a cap jugador, però avui faré una excepció i vull felicitar al Jordi i donar-l’hi les gracies per el seu grau de compromís i implicació en l’equip ( es el nostre “comodin” ) . Es hora de començar a pensar i preparar la temporada que be, aprofitant els entrenaments i els partits amistosos que ens queden .

Crònica d´Albert Abril, entrenador del Prebenjamí A

Fotografia gentilesa de Maite Viñals

PARTIDÀS

Excel·lent partit de futbol el que varem disputar aquest dijous els equips prebenjamí del Cabrera i el Cabrils (ens jugàvem el subcampionat) .
Es respirava futbol en tots els sentits i crec que l’espectacle no va defraudar a ningú.
D’entrada a nosaltres ens va sorprendre l’expectació que va generar aquest partit, si més no per part dels seguidors del Cabrera (sentin alguns comentaris dels aficionats, no puc estar-me de dir que no pots vendre mai la pell de l’os sense abans haver-lo caçat), però feia goig veure les grades i al voltant del camp com la gent vibrava amb l’espectacle.
Pel què fa al que va passar dins del camp (que es el que a mi m’interessa), ja savíem que el Cabrera te un magnífic equip titular i que practiquen un futbol molt vistós i a la vegada efectiu, però no em pensava que ens poséssim 3-0 en contra tan aviat (en la xerrada tècnica pre-partit, havíem parlat de que sortiríem a aguantar intentant mantenir les línies ben juntes per que el rival no tingues espais i després de veure com funcionaven, nosaltres ens adaptaríem al seu joc i així poder-los frenar, en principi, per desprès intentar imposar el nostre joc ).
Va funcionar a mitges, 3 gols molt ràpits en contra, creia que ens enfonsaríem perquè ens venia a sobre un allau de bon joc i d’efectivitat per part del rival, cada cop que arribaven ens feien gol, però..... sense posar-nos nerviosos i amb un parell de canvis tàctics, es va cap girar tot. Un gol a favor ens va fer entrar en el partit, i varem pasar de ser dominats a dominadors (es va millorar en defensa, contundència quan cal i disciplina tàctica sempre ) però sense efectivitat (3-1 en contra) fins que l’àrbitre va xiular el final de la primera part.
Desprès del descans i un cop analitzada la primera meitat (els entrenadors estàvem convençuts que això es podia guanyar, si més no lluitar per intentar-ho, els hi varem transmetre als jugadors i carai si s’ho van creure el partit es va reprendre amb la mateixa tònica que es va acabar la primera part i varem poder capgirar el marcador fins al 4-3 a favor, el ritme del partit era frenètic (excel·lent els jugadors d’ambdós equips), la intensitat i l’expectació anava en augment i les ocasions de gol s’anaven alternant (gol del Cabrera en un ràpid contraatac, falta d’ofici en els meus jugadors ja que quan estàs en aquestes situacions has de intentar refredar el partit).
Al final (4-4), resultat, al meu entendre just ja que cap equip es mereixia sortir derrotat .

Gracies a tots, pares/mares, per els constants crits d’ànims als vostres fills (excel·lent equip que també va jugar un paper important a l’espectacle), als jugadors per l’esforç, la lluita, les ganes i també per que no dir-ho, la qualitat futbolística mostrada en decurs del partit, que va fer que visquéssim una gran tarda de futbol.

FORÇA NANUS.......

Crònica d´Albert Abril, entrenador del Prebenjamí A

ESPECTACULAR, IMPRESIONANT

Avui em permetre el luxe de comentar el què he viscut al camp del Cabrils sense ser-ne ni l´entrenador ni el delegat. A l´espera de la crònica oficial del partit que han disputat el Cabrils i el Cabrera avui dijous per part de l´Albert Abril, vull expressar a través del blog el què molts hem pogut viure aquesta tarda i tan de bó poguessim viure cada dissabte en tots els camps.

Independentment del resultat final (4 a 4) i del què en joc hi havia (el sotscampionat de la lliga) ha sigut, al meu parer, una jornada espectacular, per recordar. Primer de tot, gran ambient a la grada per part d´amdues aficions amb crits de suport constant cap els jugadors. En segon lloc, gran partit de futbol ofert per tots dos equips: treball, lluita i intensitat. I en tercer lloc, moltes alternatives en el marcador. En definitiva, una jornada per recordar, de les que fan afició, de Champions. I tot gràcies a 20 nens i nenes de 7 anys que ens han fet disfrutar molt.

Moltes felicitats a tots els jugadors i jugadores del Cabrera i del C.E.Cabrils, així com als respectius entrenadors, per la jornada de futbol que hem viscut avui.

ENHORABONA

FORÇA CABRILS!!!!

Crònica de Pere Bossa, coordinador del Futbol Base

DIA APAGAT, PARTIT APAGAT

Dimecres el Benjamí A es va desplaçar a Mataró per disputar el partit aplaçat enfront els Salessians. El resultat final va ser un clar 5 a 2 pel Salessians. El partit va resultar extrany. Entre setmana, en horari de tarda, amb el berenar a la panxa (alguns encara a la boca), poc públic, el cel apagat. No hi havia l´ambient ideal per jugar un partit de competició. Ni tan sols hi havia el caliu dels entrenaments. El partit va començar com el dia: apagat i aburrit per ambdues parts, semblava que el 0 a 0 seria el resultat final. Un camp llarg i estret dificultava encara més el joc. Però tres badades defensives (que no de la defensa) i la falta d´intensitat per treure la pilota va fer que anéssim al descans amb un 3 a 0 en contra. A la mitja part vaig intentar motivar els jugadors, buscar la reacció, introduir variants tàctiques: oblidar-nos de la defensa i buscar gols (tan ens era perdre de 3 que de 4, calia arriscar). I d´entrada tot va canviar, semblava que la remuntada era possible. Tot just començar el segon periode i en dos minuts vam aconseguir 2 gols (Borja i Andrew). De cop i volta semblava que l´equip reaccionava, que despertavem i entravem al partit. Però de nou una badada defensiva ens va fer tornar a la realitat (4 a 2) i ja ens vam acabar d´enfonsar (5 a 2).

I la reflexió final feta al vestuari no va ser sobre el resultat, que en el fons és el que menys ens interessa en aquestes edats i en aquestes alçades de la lliga (tot i que a entrenadors i jugadors ens agrada guanyar sempre, no ens enganyem). Sinó sobre l´actitud mostrada en el camp independentment del rival que tinguem davant. Cal lluitar, sacrificar-se, ser valent, posar la cama, ...... i si fem tot això i ens guanyen, chapeau per l´equip contrari, vol dir que en sap més que nosaltres. Però el què no podem fer és arronsar la cama, abaixar els braços, esperar que altres facin la nostra feina, ...... Aleshores és quan en aquestes situacions un surt enfadat del camp.

Per què per molt que l´entrenador dongui consignes des de la banda, els pares/mares animin des de la graderia, si els jugadors no us hi poseu, no hi ha res a fer. La motivació a jugar, a apendre, a millorar, a superar-se dia a dia, a sacrificar-se, a lluitar per un objectiu ha de sortir d´un mateix. Els entrenadors us podem guiar, dirigir, però fa falta les vostres ganes. I perdoneu que sigui reiteretiu, però el dia que entengueu i feu vostra la frase final del blog, aquell dia començareu a ser essportistes de veritat.

Ànims, que ens queden dos partits (Fundació i Juventus) i els hem d´acabar amb el cap ben alt, demostrant tot allò que hem après al llarg de tot un any.

Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A

TIPUS DE PARES

L´altre dia, mentre esperava que els meus jugadors acabessin de vestir-se un cop finalitzat el partit enfront de la LLàntia em vaig parar una estona a llegir les cartelleres informatives que tenien. En una d´elles hi tenien el següent escrit i mentre el llegia vaig pensar que, malauradament en el futbol, però també generalitzat en el món de l´esport, allò que estava llegint passava. Vaig demanar al coordinador de la Llàntia si me´n podia donar una còpia i així fer-ho arribar a tots els nostres pares i mares, doncs el vaig trovar molt interessant i que reflexa el què vivim en moltes ocasions en els partits que els nostres fills juguen els caps de setmana.

Partim de la base que, en l´esport, no només es formen jugadors professionals. D´aquests, a la llarga, en sortiran ben pocs. Hem d´entendre que en l´esport, també formem persones.
Veient el comportament d´alguns pares, l´esport sembla l´excusa perfecta per projectar ilusions i fustracions. Altres vegades, es converteix en un hobbie familiar del cap de setmana.
Classificarem els diferents tipus de pares que habiten en l´entorn esportiu on tenen lloc els partits dels seus fills:

PARES DESINTERESSATS.

Probablement cap d´aquests pares estarà llegint aquest article. És més, dificilment els veureu en un camp de futbol. La seva principal característica és la seva falta d´implicació en l´educació esportiva del seu fill.

PARES ENTRENADORS SENSE TITULACIÓ.

Es col·loquen estratègicament aprop de la banda mentre juga el seu fill. Disposen d´unes enormes cordes vocals i d´un sofisticat codi de senyals per indicar la tàctica a seguir en cada moment del partit. S´enfaden quan el seu fill, per poder seguir la táctica de l´entrenador, desatenen les seves instruccions. Critica obertament als àrbitres, discrepa amb l´entrenador i discuteix amb els directius que no estan d´acord amb què el seu fill és el millor i que per exemple, és el que sempre ha de llançar les faltes. Quan el nen arriba a casa, comença la segona part del partit. Els pares entrenadors sense titulació haurien de pendre consciencia de tres conseqüències que genera la seva conducta:
1º- El seu fill perd la concentració a l´haver d´estar més pendent de les seves instruccions que del desenvolupament del partit.
2º- El seu fill es posa nervios. Sap que si no juga a gust del pare o perd, tindrà bronca a l´arribar a casa.
3º- El seu fill es confon, en entrar en contradicció les instruccions del pare amb la táctica de l´entrenador.

PARES BEN ORIENTATS PSICOLOGICAMENT.

Cedeixen el seu fill a l´entrenador i acepten que part de l´admiració que el seu fill els hi destinava es desplaci cap a l´entrenador. No es mostren competitius amb els seus fills i no comparen les victòries dels seus fills amb les batalletes de quan ell jugava a futbol. Li donen importancia a l´esforç, la progressió i el disfrutar jugant. Quan no han vist el partit, el primer que preguntan és ¿t´ho has passat bé? .

CABRILS 1, VILASSAR DE MAR 3

En partit disputat dissabte de la categoria INFANTIL, el C.E.Cabrils va demostrar la seva millora en el joc. Tot i caure derrotats (1 a 3 enfront del Vilassar de Mar), va plantar cara en tot moment i no es va notar la diferència a la taula classificatòria d´amdos equips.

Un altre cop vam demostrar que quant juguem conjuntats plantem cara a tots els rivals i a ells els hi costa molt encarrilar el partit. Tot i acusar anímicament el gol del Vilassar al minut 15, vam sortir molt reforçats al descans i vam aconseguir l'empat.

Només es va desfer l'empat a u cap al final del partit on vam acusar la manca de canvis (només disposavem d'un canvi degut a les baixes de final de temporada, ponts i sancions disciplinàries..). En el partit d'ahir, tot i les baixes a la defensa, vam millorar molt en el joc defensiu dels còrners (una debilitat en partits anteriors) i inclús vam disfrutar de 4 ocasions claríssimes en còrners a la porteria rival.

L'equip va saber superar les adversitats, expressades en forma de mal temps, poca afluència de públic,... El bloc està conjuntat i creu en el seu entrenador, demostrant un compromís i implicació encomiables. Els que no ho demostren, senzillament no hi van convocats.

Cap a final de temporada podem dir que s'estan assolint els objectius d'una temporada de transició del futbol 7 al futbol 11 (recordem que 17 jugadors són de primer any). Pels jugadors de segon any, aquesta temporada els ha servit per madurar en la seva preparació tècnica i tàctica i apendre a ser líders d'un bloc.

Ens queden tres partits, i hem de fer valer la nostra millora i aconseguir progressar.

En aquesta crònica he fet ressó de reflexions de profesionals del futbol, que he trobat interessants i molt vàlides a l'hora de portar l'equip. Avui faré esment de les d'un gran entrenador, José Mourinho, que podéu veure a la campanya de publicitat d'Adidas:

"Football is a special sport because is a cooperation between eleven for one target
The first we learn is solidariy, cooperation, support and commitment
Don't try to be the new Kaká or the new Messi because you cannot be, you must be yourself
Kids in love with the game, dream to be a top player, but I think is much more important to be a top man"

"El futbol és un esport especial perque és la cooperació d'onze per un assolir un objectiu
El primer que s'apren és solidaritat, cooperació, suport i compromís.
No intentis ser el nou Kaká o el nou Messi perquè no pots ser-ho, has de ser tu mateix
Els nanos que estimen aquest esport, somien a ser un gran jugador, però penso que és molt més important ser una gran persona"

Crònica i fotografia de Carles Bosch, delegat de l´Infantil

LA VICTÒRIA EN IMATGES

Equips benjamí del Vilassar de Dalt i el C.E.Cabrils

Molt bé nois, tots defensant el resultat

Gran Pedro: gran part de l´èxit depen de tu: de la teva concentració i encert

Cada dia som més un equip: i aquesta és la clau de l´èxit

Al seu millor home ni deixar-lo respirar: 4 contra 1

Andrew sempre atent i molt bona col.locació

Celebrant el 1º gol del Miguel Angel

Molt bé Edgar: repartint joc pels companys.

Miguel Angel: grata sorpresa. Progresses adequadament

Abans no posavem el cap. Ara ens hi barallem. Enhorabona.

Molt bé Gabri. Falta però treballar més i millor en els entrenaments

Victor, el nostre tanque. Impresionant la despesa de força i treball que fas.

Fotos gentilesa de Greg Oliveau