Excel·lent partit de futbol el que varem disputar aquest dijous els equips prebenjamí del Cabrera i el Cabrils (ens jugàvem el subcampionat) .
Es respirava futbol en tots els sentits i crec que l’espectacle no va defraudar a ningú.
D’entrada a nosaltres ens va sorprendre l’expectació que va generar aquest partit, si més no per part dels seguidors del Cabrera (sentin alguns comentaris dels aficionats, no puc estar-me de dir que no pots vendre mai la pell de l’os sense abans haver-lo caçat), però feia goig veure les grades i al voltant del camp com la gent vibrava amb l’espectacle.
Pel què fa al que va passar dins del camp (que es el que a mi m’interessa), ja savíem que el Cabrera te un magnífic equip titular i que practiquen un futbol molt vistós i a la vegada efectiu, però no em pensava que ens poséssim 3-0 en contra tan aviat (en la xerrada tècnica pre-partit, havíem parlat de que sortiríem a aguantar intentant mantenir les línies ben juntes per que el rival no tingues espais i després de veure com funcionaven, nosaltres ens adaptaríem al seu joc i així poder-los frenar, en principi, per desprès intentar imposar el nostre joc ).
Va funcionar a mitges, 3 gols molt ràpits en contra, creia que ens enfonsaríem perquè ens venia a sobre un allau de bon joc i d’efectivitat per part del rival, cada cop que arribaven ens feien gol, però..... sense posar-nos nerviosos i amb un parell de canvis tàctics, es va cap girar tot. Un gol a favor ens va fer entrar en el partit, i varem pasar de ser dominats a dominadors (es va millorar en defensa, contundència quan cal i disciplina tàctica sempre ) però sense efectivitat (3-1 en contra) fins que l’àrbitre va xiular el final de la primera part.
Desprès del descans i un cop analitzada la primera meitat (els entrenadors estàvem convençuts que això es podia guanyar, si més no lluitar per intentar-ho, els hi varem transmetre als jugadors i carai si s’ho van creure el partit es va reprendre amb la mateixa tònica que es va acabar la primera part i varem poder capgirar el marcador fins al 4-3 a favor, el ritme del partit era frenètic (excel·lent els jugadors d’ambdós equips), la intensitat i l’expectació anava en augment i les ocasions de gol s’anaven alternant (gol del Cabrera en un ràpid contraatac, falta d’ofici en els meus jugadors ja que quan estàs en aquestes situacions has de intentar refredar el partit).
Al final (4-4), resultat, al meu entendre just ja que cap equip es mereixia sortir derrotat .
Gracies a tots, pares/mares, per els constants crits d’ànims als vostres fills (excel·lent equip que també va jugar un paper important a l’espectacle), als jugadors per l’esforç, la lluita, les ganes i també per que no dir-ho, la qualitat futbolística mostrada en decurs del partit, que va fer que visquéssim una gran tarda de futbol.
FORÇA NANUS.......
Crònica d´Albert Abril, entrenador del Prebenjamí A
Es respirava futbol en tots els sentits i crec que l’espectacle no va defraudar a ningú.
D’entrada a nosaltres ens va sorprendre l’expectació que va generar aquest partit, si més no per part dels seguidors del Cabrera (sentin alguns comentaris dels aficionats, no puc estar-me de dir que no pots vendre mai la pell de l’os sense abans haver-lo caçat), però feia goig veure les grades i al voltant del camp com la gent vibrava amb l’espectacle.
Pel què fa al que va passar dins del camp (que es el que a mi m’interessa), ja savíem que el Cabrera te un magnífic equip titular i que practiquen un futbol molt vistós i a la vegada efectiu, però no em pensava que ens poséssim 3-0 en contra tan aviat (en la xerrada tècnica pre-partit, havíem parlat de que sortiríem a aguantar intentant mantenir les línies ben juntes per que el rival no tingues espais i després de veure com funcionaven, nosaltres ens adaptaríem al seu joc i així poder-los frenar, en principi, per desprès intentar imposar el nostre joc ).
Va funcionar a mitges, 3 gols molt ràpits en contra, creia que ens enfonsaríem perquè ens venia a sobre un allau de bon joc i d’efectivitat per part del rival, cada cop que arribaven ens feien gol, però..... sense posar-nos nerviosos i amb un parell de canvis tàctics, es va cap girar tot. Un gol a favor ens va fer entrar en el partit, i varem pasar de ser dominats a dominadors (es va millorar en defensa, contundència quan cal i disciplina tàctica sempre ) però sense efectivitat (3-1 en contra) fins que l’àrbitre va xiular el final de la primera part.
Desprès del descans i un cop analitzada la primera meitat (els entrenadors estàvem convençuts que això es podia guanyar, si més no lluitar per intentar-ho, els hi varem transmetre als jugadors i carai si s’ho van creure el partit es va reprendre amb la mateixa tònica que es va acabar la primera part i varem poder capgirar el marcador fins al 4-3 a favor, el ritme del partit era frenètic (excel·lent els jugadors d’ambdós equips), la intensitat i l’expectació anava en augment i les ocasions de gol s’anaven alternant (gol del Cabrera en un ràpid contraatac, falta d’ofici en els meus jugadors ja que quan estàs en aquestes situacions has de intentar refredar el partit).
Al final (4-4), resultat, al meu entendre just ja que cap equip es mereixia sortir derrotat .
Gracies a tots, pares/mares, per els constants crits d’ànims als vostres fills (excel·lent equip que també va jugar un paper important a l’espectacle), als jugadors per l’esforç, la lluita, les ganes i també per que no dir-ho, la qualitat futbolística mostrada en decurs del partit, que va fer que visquéssim una gran tarda de futbol.
FORÇA NANUS.......
Crònica d´Albert Abril, entrenador del Prebenjamí A
