Tothom coneix quina és la columna vertebral del Infantil del CE Cabrils: Els dos porters: Bernat i Edu (dos grans porters), el central Moha (pilar ferm a la defensa), el mig del camp amb l'Achraff (el petit Zidane), Oscar (qualitat tècnica exquisita) i Carlos (esforç inagotable), i la davantera amb la Heily (coneguda a tot el Maresme) i el Bruno (ràpid i incansable).
Però amb aquests jugadors no fem un equip.
Voldria fer un esment de tots aquells que estant fent un treball diari i que estant progressant dia a dia, aprenent a desenvolupar-se en el futbol gran i a progressar amb un any dificil on estem jugant molts partits amb rivals més grans i físicament. Així, a la defensa: Bayo (primer any al CE Cabrils i ja s'ha guanyat la titularitat), Gerard Roura (està recuperant la confiança i ja està a punt de tornar a ser el central fiable de futbol 7), Haitam (complement indispensable pel Moha), Gerard Lombarte (l'esquerra fina), Ferran Solanes (ningú li guanya a ganes), Alex Appel (expeditiu fins al màxim), Victor Romero (el lateral pels recanvis). El repte de la defensa es guanyar en solidesa. Aquí el Moha ha de liderar a la defensa a guanyar solidesa i contundència.
al mig del camp: Jordi Abril (colocació impecable), Alex Mercadé (rendeix bé a la banda i al centre), Ricky (fitxatge d'hivern molt positiu), Marc Vives (quant fica la directa sembla un bufalo i ningú el para), Vicenç Masiques (esquerra exquisita), Toni Postius (aporta ganes cada cop qiue juga), Pol Aracil (la capacitat de desmarc). El repte del mig del es demostrar que a part de tocar bé la pilota, sap jugar sense pilota i ser més pícaros.
Tots els éxits són del grup i els fracasos també. No val res l'esforç individual sinó es capaç de sumar-se a l'esforç col.lectiu. Els gran partits que hem fet han sigut els que s'ha demostrat un joc d'equip. Sé que es dur perque estem treballant molt i sembla que no avançem i molts partits resultem derrotats, però hem millorant molt..
En aquesta línia, vull recollir un parell de reflexions d'un article de Joan Golobart, ex-jugador del RCD Espanyol, a La Vanguardia del passat Dissabte 29 de Març de 2008
"La cultura del esfuerzo y el sentido del deber deberían ser recuperados de forma urgente"
"Es admirable que Mengual haya sido capaz de desarrollar durante tanto años tanto esfuerzo, aun cuando no le hubiera llegado la recompensa esperada, la medalla de oro individual."
"Admiro a Gemma Mengual porque sé que detrás existe una gran formación cultural y gran esfuerzo personal.... la Gemma que su familia admira no es la de las medallas, es la del esfuerzo constante, la que intenta superarse día a día".
"Nunca los mejores son los que vencen siempre, sino los que se crecen ante las adversidades y las superan. En las adversidades sale a la luz la virtud."
En la nostra formació d'esportites, amb treball, tenacitat i il.lusió, els éxits vindran i TOTS sóm importants!
Endavant Infantil!
Crònica de Carlos Bosch, delegat de l´Infantil
Però amb aquests jugadors no fem un equip.
Voldria fer un esment de tots aquells que estant fent un treball diari i que estant progressant dia a dia, aprenent a desenvolupar-se en el futbol gran i a progressar amb un any dificil on estem jugant molts partits amb rivals més grans i físicament. Així, a la defensa: Bayo (primer any al CE Cabrils i ja s'ha guanyat la titularitat), Gerard Roura (està recuperant la confiança i ja està a punt de tornar a ser el central fiable de futbol 7), Haitam (complement indispensable pel Moha), Gerard Lombarte (l'esquerra fina), Ferran Solanes (ningú li guanya a ganes), Alex Appel (expeditiu fins al màxim), Victor Romero (el lateral pels recanvis). El repte de la defensa es guanyar en solidesa. Aquí el Moha ha de liderar a la defensa a guanyar solidesa i contundència.
al mig del camp: Jordi Abril (colocació impecable), Alex Mercadé (rendeix bé a la banda i al centre), Ricky (fitxatge d'hivern molt positiu), Marc Vives (quant fica la directa sembla un bufalo i ningú el para), Vicenç Masiques (esquerra exquisita), Toni Postius (aporta ganes cada cop qiue juga), Pol Aracil (la capacitat de desmarc). El repte del mig del es demostrar que a part de tocar bé la pilota, sap jugar sense pilota i ser més pícaros.
Tots els éxits són del grup i els fracasos també. No val res l'esforç individual sinó es capaç de sumar-se a l'esforç col.lectiu. Els gran partits que hem fet han sigut els que s'ha demostrat un joc d'equip. Sé que es dur perque estem treballant molt i sembla que no avançem i molts partits resultem derrotats, però hem millorant molt..
En aquesta línia, vull recollir un parell de reflexions d'un article de Joan Golobart, ex-jugador del RCD Espanyol, a La Vanguardia del passat Dissabte 29 de Març de 2008
"La cultura del esfuerzo y el sentido del deber deberían ser recuperados de forma urgente"
"Es admirable que Mengual haya sido capaz de desarrollar durante tanto años tanto esfuerzo, aun cuando no le hubiera llegado la recompensa esperada, la medalla de oro individual."
"Admiro a Gemma Mengual porque sé que detrás existe una gran formación cultural y gran esfuerzo personal.... la Gemma que su familia admira no es la de las medallas, es la del esfuerzo constante, la que intenta superarse día a día".
"Nunca los mejores son los que vencen siempre, sino los que se crecen ante las adversidades y las superan. En las adversidades sale a la luz la virtud."
En la nostra formació d'esportites, amb treball, tenacitat i il.lusió, els éxits vindran i TOTS sóm importants!
Endavant Infantil!
