Tal com narra la pel·licula dirigida per Fred Zinnemann i interpretada per Gary Cooper dissabte els jugadors del Benjamí A del C.E.Cabrils es van enfrontar a La Llàntia "solos ante el peligro".
El partit el vaig plantejar com un control (examen) de cara als meus jugadors després de 30 setmanes d´entrenament i 24 jornades de lliga. Ja que estem en una situació a la classificació en què no ens juguem res, ni per dalt ni per baix, vaig planificar el partit com un examen, on ells haurien d´aplicar tot lo après fins el moment sense l´ajuda del professor (en aquest cas l´entrenador). Fins el moment tots els partits havien sigut com un dictat, el professor dicta, i els nens copien. Com en tots els dictats, n´hi ha que feien alguna falta i altres cap i el resultat final ha sigut quasi sempre positiu. Però ahir no es tractava d´un dictat, sinó d´una redacció on un mateix ha d´utilitzar les paraules adequades en cada moment, no pot cometre faltes d´ortografia ni de puntuació.
Tot i que sembla difícil en mi, em vaig passar tota la primera part sense obrir la boca, prenent notes en un blog en plan Van Gaal. Tot i avançar-se la Llàntia ràpidament amb un 2 a 0, i després del gol del Miguel Angel escurçar distàncies, els jugadors aplicaven correctament l´après fins el moment: potser els hi faltava una mica d´intensitat però en el descans veia que la victòria podia ser nostre sense gaires dificultats (tot i anar perdent 2 a 1). Però el destí a vegades ens juga males passades i el partit es va començar a embolicar. En primer lloc veniem justos de jugadors (8) doncs divendres a última hora varem tenir dues baixes. En segon lloc, en els últims minuts de la primera part se´ns va lesionar el porter (Tomàs) després d´un fort xoc amb el seu davanter, amb la conseqüent restructuració de l´equip (Andrew deixa el lloc de central i passa a la porteria i l´Edgar passa a ocupar el lloc de central). Tot i aquests inconvenients, els 10 primers minuts de la segona part semblava un monòleg: atacs constants del nostre equip, presió, fins el punt que el nostre porter no tenia maldecaps. Però ens va venir un altre contratemps, la lesió del Borja després d´un xoc amb el porter local, cosa que va fer que durant uns 5 minuts juguéssim amb un jugador menys. L´equip es va descomposar una mica i en dos contres ens van marcar el definitiu 4 a 1.En definitiva, en quan al resultat l´examen estaria suspès, però degut a les circumstàncies, l´actuació individual de cadascú de vosaltres va ser correcte i com es diu, progresseu adequadament. Tan de bó arribi un dia on jo no hagi d´obrir la boca. De moment, però, encara estem massa verds i necessitem del xivato que ens dicti des de la banda.
Crònica de Pere Bossa, entrenador del Benjamí A
Fotografia gentilesa de Greg Oliveau
