Després de l'espectacle d'avui, es podrien donar moltes excuses de perquè avui el Cabrils no ha fet el que s'esperava, és a dir, guanyar al camp d'un equip que només havia sumat 3 punts en tota la primera volta. Certament, comptàvem amb un reguitzell molt important de baixes i el terreny de joc no era el més idoni per imposar una teòrica superioritat que avui no ha existit. Però és en aquests moments quan els equips que volen aspirar a alguna cosa han de treure el caràcter competitiu i l'agressivitat (ben entesa). Però avui, res de res. En el pla defensiu s'ha estat correcte, doncs el rival tampoc inquietava gaire. No m'agrada individualitzar, però avui el porter Carlos ha transmès molta seguretat en totes les pilotes compromeses, fet sempre positiu per donar confiança a la defensa. En el pla ofensiu, l'actuació ha estat nefasta. Gairebé no s'ha creat una sola ocasió clara, i no precisament pels mèrits de la defensa local. Només en l´última mitja hora de partit, s'ha apretat una mica més i s'ha donat més sensació de perill. Un clar penal no assenyalat sobre Uri (dels pocs que s'han salvat avui) hagués pogut donar la victòria, però hagués estat un premi excessiu. En resum, empat inesperat que, a ben segur, haurà alegrat a molts. Només espero que no es caigui en el desànim i es continui entrenant i jugant amb la millor actitud i ganes possibles.
Crònica de Sergi Coiduras, jugador de l´amateur